Hola Pops!
Ni més ni menys que Can Vuitanta. I és que el teclista mitològic Herbie Hancock ja n'ha fet 80. Vuit dècades de passió. Els camins de HH han estat prolifics i determinants per al curs de la història del Jazz i de les derivacions musicals d'aquesta gran música clàssica afroamericana del segle XX. Una música que segueix oberta en els nostres dies. Un jove Hancock ja esmerçava el seu talent a la Blue Note i entrava en un dels quintets gloriosos de la carrera de Miles Davis. El nostre teclista entrava i sortia de segells i registres, treballava per encàrrec i per disposició personal, creant materials del tot definitius. Un clàssic. també el tenim fent bandes sonores de pelis, destacant aquella sagrada cinta d'Antonioni que fou Blow Up. Així va empeltar les sonoritats del Funk i del Pop dins d'un projecte descomunal i revolucionari com va ser Head Hunters, tot i tancant un altre projecte de Jazz afro-sideral com a Mwandishi. Després d'elevar el llistó, la carrera del mestre va assolir nous reptes entrant per la porta gran en les tendències del Hip Hop de primera volada i electrocutant estudis i escenaris. Parel·lelament es retrobava amb la vella guardia i es muntava un V.S.O.P. en tota regla a base de recobrat Hard-Bop. I ell seguia endavant, fent gires, col·laboracions, tributs, duets, experiments i noves aventures. En queden pocs dels seus. Avui visitem Can Vuitanta. Les vuitanta primaveres de Sa Magistral Majestat Herbie Hancock.
Comentaris