Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 150: aniversari musical




Hem arribat al programa 150 de Sound System (ràdio Premià de Mar, 95.2 fm) i, menys quan succeeix un gran esdeveniment, estem tots els dimarts de 9 a 10 del vespre en antena i a internet. Ara ho celebrarem amb un programa especial. Sèrà la propera setmana. Aquesta és la cronologia, vida i miracles del Sound System. 15O edicions del Sound System pressuposen 150 confidències sonores, 150 actes de fe artística, 150 processos de recerca i captura, 150 declaracions d'amor i 150 cosmologies que s'adapten a les imaginacions de cadascun dels participants. Els participants som i són els programadors Ramonet 77 i Àngel Pagès, el punxador Xavi Traïd, els ocasionals substituts Carles, Núria i Marian, els oïents indefinits, els internautes comptabilitzables, els artistes que surquen i emergeixen de cada cançó, l'aroma de dissidència i compenetració que deixen els col·legues de la tertúlia política que precedeix cada programa, els joves invertebrats que ocupen el carrer més enllà dels vidres de la nostra peixera i, les nostres emanacions delirants que escampen un eco espectral construït a força de rock, a força de blues, a força de jazz, a força de rítmes llatins i africans, a força de les rareses del soterrani, a força de sobreviure en un terreny mercantilitzat, volatitzat i efímer que respon al nom de "rabiosa actualitat". Això és el Sound System. I ho fem en comunitat, a desgrat d'aquells que beneixen la reculada contemporània dels col·lectivismes i dels paradigmes de complicitat. La comunitat sonora és Stereo2, 2 perquè som dos, dos perquè permet la duplicació, la còpia, la bifurcació, la doble lent de les ulleres, el sentit binari bàsic, la llei fàctica de la dialèctica, la suma caòtica. Stereo2 no és un atzar. La nostra estereofònica cursa d'armaments sonors arrenca de la nit dels temps. Pescadors de vinils, dibuixants d'herois musicals, musics impossibles, Stereo2 ens vam fixar un objectiu: Comprovar que plou. Encara plou i sempre plourà. Ens hem conjurat, quan no era necessari, i ara saltem la tanca. El que volem s'escriurà, es memoritzarà i s'escoltarà. Fins i tot farem el llibre del vinil premianenc. Segur. Sound System, edició 150, ens remet als origens del programa. Quatre temporades enrera, quan l'entitat Glimpse desplegava activitats multimèdia a l'exterior de la ràdio i setmanalment ho feia des del laboratori de l'actual Sound System. Amb el mestratge del Marcel Leal, conductor del Bencedrina & Co., l'Angel Pagès aprenia a enforquillar el microfon a la distància correcta i aquest s'estrenava amb el Sound System (amb el suport imprescindible del Xavi Traïd, tècnic còmplice i eficáç). El programa número 1 va consistir en una monografia del Melting Pot dedicada al moviment Afrobeat, a la figura del saxofonista nigerià Fela Kuti. Les altres seccions van aportar la música de Jamaica amb la cantant Phillys Dillon (secció L'Illa del Tresor) i l'actor Robert Mitchum cantant calypsos (secció Arxiu Bizarre). Amb aquestes credencials es presentava el Sound System,un espai intempestiu, capritxós i espectral! La posterior arribada d'en Ramonet 77 significà l'ampliació de l'oferta, l'assaig d'un model de col·laboració, i la consolidació d'una parella de fet que, amb connexions i desconnexions horàries, és manté des dels temps dels hermanos de La Salle. Els quadres de l'exposició són de geometria variable: Discos i personatges. Han passat per el programa personalitats de divers signe, de la política, les arts, l'esport, la ràdio i la vida associativa. Sovint hem aplicat la fòrmula "el convidat sonor" i han visitat l'estudi les biografies sonores de l'Estanislau Verdet, el pare Llenas (un mestre de les nostres adolescències), en Joan Sol, en Martí Rosselló, el futbolista Puigbó, la Paz Padilla, el baixista De la Vega, el baterista Ferran Pedemonte, l'alcalde Batlle, els col·legues de la ràdio Xavi, Carles i Núria, la junta directiva de la penya barcelonista Winston Bogarde, l'actor Juan Navarro, el cantant Esteve Genís, l'Enric Almar, el nostre gurú Darío i molts d'altres…
Tot plegat, 150 programes. I encara plou!

Comentaris

Anònim ha dit…
sigan por eses camino de pecado y la música sobrevirá
la mirada ha dit…
Felicitats companys!
melvin, sigui qui sigui, he entrat al teu blog i he recuperat una part de la meva cida al costat del Joan Peláez, fantàstic!
Anònim ha dit…
estanislavsli verdevski sultà d'Ucraïna per la glòria del gos Rodolfo
Anònim ha dit…
Vimos la vida de otra manera el día que comimos un disco negro y morimos con el cedé y resucitamos con vuestro programa sonoro que felicitamos para decir que vivimos
Stereo2 ens hem proposat fer una certa arqueologia musical premianenca. Us avancem un tast del nostre projecte. Qualsevol aportació en forma de record, detall, disc, anecdotari, etc. serà molt ben rebut. Per seguir les nostres aventures, cliqueu i premeu la següent adreça:

http://stereo2soundsystem.blogspot.com

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA
Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a construcció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes.
Clubs:

Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions de Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat local, la cruïlla generacional, els dits "xarnegos" i els dits "locals". Una magnífica terrassa orientada al mar. Avui només és un nom. En el seu lloc hi ha les pedres, la sorra i les dutxes de la platja.

Maragda, el soterrani pervers, la boîte per excel·lència, sonoritat soul i patxanga. Derbis i Vespinos. Jerseis cenyits, la pinta ben vistosa a la butxaca del darrera. Avui és un soterrani, ex-geladeria, amb esporàdiques incursions al món de les comunions i festes infantils.

Sirocco's, el Tuset Street de Premià, Bultacos & Montesas, Lacoste, Levi's, Fred Perry, Sebago's, Ray-Ban. Incendiat i desaparegut. Al cor de la Gran Via.

A-1, Club Premià, una capsa metal·lica als soterranirs del carrer del Pilar amb entrada per el carrerò del darrera. Abans de tancar, la gent de Taula Rodona hi va muntar espais sonors matinals amb música de Pink Floyd, King Crimson, Jimi Hendrix i Janis Joplin. Ara: un taller abandonat.

La Cabanya, prototipus de club tropical instal·lat en un xalet, avui habitat, del carrer Unió. Fosc i decorat amb plantes i complements de fusta. Misteriós.

Seguirem la pista. Properament: més espais sonors i una retrospectiva dels negocis musicals premianencs.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat loca...

SOUNDA' 827

  Hola Pops! Doble sessió del Sounda'. Obre el programa una raresa del període Prestige del baterista Idris Muhammad . Un artista de les baquetes que ha fet de tot en el món del Jazz i que va gaudir d'un paper singular en els temps del Jazz Rock d'orientació Funk. Idris va tocar amb grans del Jazz com Pharoah Sanders, Nat Adderley o Lou Donaldson. Fins i tot es va atrevir en el món del Rock en algunes sessions amb la mítica banda Little Feat. Avui farem un tastet. La segona part serà una ressenya sonora del projecte que vincula música de combat i presons. Una experiència de la qual el baterista premianenc Marc Ayza n'és un referent de primera. El Sounda' obre les portes a un dels grans esdeveniments de la cultura musical més compromesa que tindrà Premià de Mar com a base. Just aquesta mateixa setmana. Som-hi, Pops!