Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes.
Clubs:
Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat local, la cruïlla generacional, els dits "xarnegos" i els dits "locals". Una magnífica terrassa orientada al mar. Avui només és un nom. En el seu lloc hi ha pedres, sorra i les dutxes de la platja.
Maragda, el soterrani pervers, la boîte per excel·lència, sonoritat soul i patxanga. Derbis i Vespinos. Jerseis cenyits, la pinta ben vistosa a la butxaca del darrera. Avui és un soterrani, ex-geladeria, amb esporàdiques incursions al món de les comunions i festes infantils.
Sirocco's, el Tuset Street de Premià, Bultacos & Montesas, Lacoste, Levi's, Fred Perry, Sebago's, Ray-Ban. Incendiat i desaparegut. Al cor de la Gran Via.
A-1, Club Premià, una capsa metal·lica als soterranirs del carrer del Pilar amb entrada per el carrerò del darrera. Abans de tancar, la gent de Taula Rodona hi va muntar espais sonors matinals amb música de Pink Floyd, King Crimson, Jimi Hendrix i Janis Joplin. Ara: un taller abandonat.
La Cabanya, prototipus de club tropical instal·lat en un xalet, avui habitat, del carrer Unió. Fosc i decorat amb plantes i complements de fusta. Misteriós.
Seguirem informant. properament: més espais sonors i una retrospectiva dels negocis musicals premianencs.
Clubs:
Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat local, la cruïlla generacional, els dits "xarnegos" i els dits "locals". Una magnífica terrassa orientada al mar. Avui només és un nom. En el seu lloc hi ha pedres, sorra i les dutxes de la platja.
Maragda, el soterrani pervers, la boîte per excel·lència, sonoritat soul i patxanga. Derbis i Vespinos. Jerseis cenyits, la pinta ben vistosa a la butxaca del darrera. Avui és un soterrani, ex-geladeria, amb esporàdiques incursions al món de les comunions i festes infantils.
Sirocco's, el Tuset Street de Premià, Bultacos & Montesas, Lacoste, Levi's, Fred Perry, Sebago's, Ray-Ban. Incendiat i desaparegut. Al cor de la Gran Via.
A-1, Club Premià, una capsa metal·lica als soterranirs del carrer del Pilar amb entrada per el carrerò del darrera. Abans de tancar, la gent de Taula Rodona hi va muntar espais sonors matinals amb música de Pink Floyd, King Crimson, Jimi Hendrix i Janis Joplin. Ara: un taller abandonat.
La Cabanya, prototipus de club tropical instal·lat en un xalet, avui habitat, del carrer Unió. Fosc i decorat amb plantes i complements de fusta. Misteriós.
Seguirem informant. properament: més espais sonors i una retrospectiva dels negocis musicals premianencs.
Comentaris
Felicitats pel post i ja us posarem la càmera al davant per les properes entregues de La Mirada dels Premianencs (el DVD). Farem ruta, el què era i en què s'ha convertit. Trist, molt trist.
Salut!
Seguirem a la recerca sonora.
//////
10 Comments:
"tati-no logo" Soulbizarre said...
EL LOGOTIP DE DISCOTHÈQUE ÉS OBRA DE RAMONET 77, 50% DEL COL·LECTIU STEREO 2, HEROI LOCAL I "ALMA MATER" DEL LATIN SOUND PREMIANENC
9:44 AM
ei bo! said...
quina idea més bona
9:50 AM
Toni said...
Doncs sí. Per què som cada dia més dormitori que ciutat? Quina putada viure en un lloc sense res de res per l'oci nocturn excepte quatre bars que tanquen a l'1. Quina putada haver d'anar a alguns dels Vilassars per fer una copa i que a sobre el conductor vagi de tòniques perquè pot perdre punts. Ho sento però és cert: anem enrere! Com pot ser que hi hagués més marxa durant la joventut dels meus pares i que ara la vila només es salvi pels amics? És política municipal? Algú ho pot explicar?
10:44 AM
endora said...
Toni, no serà que no n'hi ha iniciativa privada festiva en aquest nostre poble? Estaria força bé un mini-clap a Premià, amb diferents ambients i actuacions sinó sonades si sonores.
Tati and Ramonet, fem una cooperativa musical i ens situem en una nau a prop del camí del mig? Serveixo copes i netejo cendres.
12:21 AM
jtati said...
no crec que tingui massa a veure el tema politica-municipal amb això. Els grans temps del POP premianenc eren temps de franquisme (quina paradoxa!) i eren temps de discoteques, això que hi ha avui en dia no té res a veure amb el pop, les discoteques o les boites. Vivim altres temps. es poden fer clubs i tal, pero vivim uns temps rars.
1:37 AM
dj hypertronic said...
HE VISITAT EL BLOG STEREO 2 SOUND SYSTEM I VEIG QUE LES LLETRES FAN FIGA...
5:03 AM
0coma5 said...
si hablas del Bellamar, deberías poner un disco de Torrebruno, que actuó allí
1:06 PM
"tati-no logo" Soulbizarre said...
El Bellamar dará que hablar...
3:25 AM
opiniones de un payaso said...
Para la generación que alcanzamos la mayoria de edad a finales de los 80 y principios de los noventa, uno de los locales de referencia, aunque no propiamente una discoteca, fue el Mogambo, actualmente tienda pseudojipi muy socorrida para regalos de compromiso de ultima hora. Aunque a nosotros ya nos tocó tirar de coche para poder disfrutar la noche en condiciones, algunos todavia pudimos disfrutar de los dos ultimos coletazos festivos del bellamar: el azul y la via.
La demolición del bellamar representó para los de mi generación el principio del fin de la vida nocturna en Premiá, destino previsible aunque no irreversible de los, cada vez mas acertadamente, llamados pueblos dormitorio.
4:31 AM
"tati-no logo" Soulbizarre said...
Una dada històrica en relació amb el Bar Mogambo és que el seu propietari Benito Padilla va muntar el nucli embrionari del que avui coneixem com l'entorn del Boadellisme. El senyor Padilla va convocar fa anys a uns intelectuals en el bar Mogambo per redactar les bases de manifest que desembocava en tot aquella moguda. Entre els assistents hi havia el Francesc de Carreras, l'Ivan Tubau, etc...els que ara donen vida al PARTIT DELS CIUTADANS / PARTIDO DE LOS CIUDADANOS. El local Mogambo va ser, en termes musicals i alcoholics un dels darrers referents d'una epoca. Un local molt versatil...el MARTÍ ROSSELLÓ va celebrar un multitudinari festeig de 40é aniversari. Amb aigua de València i altres condiments.
شركة تنظيف بخميس مشيط