Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 264

Hola Pops!

Avui més que mai convoquem els espectres que s'amaguen al darrera d'unes cortines de vellut granatós. Els espectres de Zeleste ens visiten i aterren al Sounda per portar-nos els aromes de la nostra educació sentimental i dels rituals d'iniciació a la música propera, lliure i emocionant dels anys setanta. Dels nostres anys setanta, carregats d'esperances, descobertes i complicitats. Aquells anys foren els del canvi al carrer, als locals, a les entranyes de la música i de l'art. No sobrevalorem res, en el fons tot allò mai serà prou valorat pel que va significar. Diuen que era el gran moment, el signe dels temps i dels canvis. Diuen, també, que allò fou una transició entre la grisor i el futur que ara vivim en forma d'un present trastocat per la raó mercantilista i la succesió vertiginosa de productes efimers. Francament, al marge del que es cregui, allò fou en si mateix una realitat viva que es va expressar en quelcom més que unes presències musicals. L'ambient laietà, amb Zeleste al davant, va definir els termes d'un món concret i emergent. Els enterramorts i els falsos profetes mediàtics no mereixen credibilitat, el seu és l'art de la conclusió. Els que hi vam ser ho podem testificar. I amb molta honra! Les coses sonen i, per tant, quan sonen reviuen i existeixen.

Comentaris

àngel ha dit…
Un espectador denuncia a un músico de jazz por no tocar jazz

CHEMA G. MARTÍNEZ - Sigüenza - 09/12/2009


Larry Ochs despertó ayer por la mañana tras una noche de pesadilla. Tras medio siglo en la primera línea del jazz más creativo, y próximo a su jubilación como músico en ejercicio, el fundador del influyente grupo Rova Quartet no se había visto en nada parecido a lo vivido la noche del lunes en una pequeña localidad castellana. Su concierto, que ponía el punto final al V Festival de Jazz de Sigüenza, a punto estuvo de ser cancelado manu militari por la autoridad competente. Motivo: la música del saxofonista, a juicio de un espectador y sus acompañantes, no era jazz sino "música contemporánea", género que el denunciado tiene "contraindicado psicológicamente" por prescripción facultativa. Así consta en la hoja de reclamación cumplimentada en el lugar de los hechos, previa a la denuncia.



La que se formó fue de órdago, con la presencia de dos números de la Guardia Civil. Medió hasta el requerimiento del munícipe de la ciudad, presente en el acto.

Mas no quedó ahí la cosa, sino que, según lo expresado por este último, uno de los uniformados, tal vez sobrado de conocimientos sobre la materia, sometió la música de Ochs a una suerte de juicio sumarísimo. Lo más sorprendente, se llegó a una conclusión coincidente con la del denunciante: la música del saxofonista no es jazz.

La sesión se fue así en un ir y venir de los implicados, ante el estupor de los intérpretes, que a duras penas podían explicarse el espectáculo que se les ofrecía. "Yo creía haberlo visto todo", declaró después Ochs, "pero es obvio que estaba equivocado".

El hecho resulta tanto más notable cuanto que, en las noches precedentes del festival, se habían escuchado otras propuestas tanto o más jazzísticamente cuestionables que la de Ochs, si es que puede hablarse en tales términos, a cargo de Digital Primitives, Brigada Bravo y Díaz y el dúo de baterías Daniel Humair y Ramón López. Superada su "crisis de identidad", Ochs decidió tomarse el incidente con filosofía: "Después de esto, ya tengo algo que contar a mis nietos".
avui plorarem d'emoció! i de gust!
SOUNDA' ha dit…
uhmm…
lisèrgics records, snifff…
Xuan ha dit…
Felicitats, rodó, rodó con un disc.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'