Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 310

Hola Pops!

La màquina entra suaument i desferma un doble registre de psicodèl·lia i jazz intuitiu. La màquina de Canterbury va propulsar episodis irrepetibles de genialitat. Soft Machine articulava un discurs tocat per les al·lusions a la metafísica i les convertia en una música insòlita. L'amalgama sonora d'aquells primers anys va derivar en una de les bandes pioneres del jazz-rock. Avui ens citem amb Mike Ratlledge, Robert Wyatt, Kevin Ayers i Hugh Hopper. Junts van fer de Canterbury una terra referencial de la música d'avantguarda. Separats van fer de les seves carreres una nissaga que perdura enllà de les dècades. Grandiosos foren i els saludem com mereixen.

Comentaris

SECRETARI AMIC ha dit…
Soft Machine !!! gràcies amics , quina gran banda ...
Cervan'tes el Car dels Deus ha dit…
quan posareu la Beth?

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...