Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM Extra!

Hola Pulpos !

Un proyecto boyante como Sound System no podría entenderse en su totalidad sin traer a colación una parte del patrimonio de la cultura musical más cercana. El programa de hoy viene a cubrir esta ausencia. Hoy pinchamos música cercana, intimista y gozosa. Para deleite de un público acostumbrado a una amplia gama de estilos. Nos apetece mostrar una selección que intenta resumir el espíritu de una época. Hablamos de la gran época de la música popular española. Las décadas de los 60, 70, 80 y 9o nos ofrecieron distintos capítulos de una historia cultural a menudo dominada por lo anglosajón. Hoy, sin acritud, desmenuzamos el catálogo de tres mascarones de proa: Julio Iglesias -genuino crooner de masas y ídolo intergeneracional-, José Luís Perales -digno representante del intimismo y la sencillez- y, por dejar clara la pertenencia a un amplio mundo hispanoamericano, Luís Aguilé -trobador inclasificable, cantante del exilio y la melancolía-. Esto es lo que el tiempo del programa permite. Nos dejamos mucho arte en el tintero. Vaya un homenaje a todos aquellos que protagonizaron décadas de grandeza sonora.




Comentaris

Momeñe ha dit…
mucho pulpo y poca pulpa..

a ver si os acordais de los tres suramericanos
cuando cantaban su PULPA DE TAMARINDO
Ignacio ha dit…
francamente uno aguardaba un programa como este.

ahora si que podeis lucir la etiqueta de ser un programa que defiende la música dispersa en todo el mundo sonoro

felices navidades
de la ràdio ha dit…
Però què us ha passat?
És que l'edat us falla?
i tot després de la celebració dels 300 programes?
increïble.
Flan sin Nata ha dit…
Menudo fiasco de programa chavales
soy un truhan ha dit…
Que bonito es el mundo con música como ésta: hecha con el corazón, con raigambre, desde dentro… …hacia afuera.
Si señor, bonita vela da que no pienso perderme!!
penyabogarde ha dit…
Us heu venut l'enteniment, o què?
sindicato de ilustradores ha dit…
Yo cuando veo esto me digo en mi fuero interno si vuestros amigos Santiago y Gerardo serán capaces de perpetrar un tebeo sobre vosotros y vuestra música.

Lo sugiero, amén que lo reclamo.
Frutería María José Serra ha dit…
Momeñe ha traido a colación el tema de la pulpa como sujeto femenino del pulpo.
Mientras el pulpo pugna para que sus tentáculos afloren sin centrar su trayectoria, la pulpa siempre sagaz se protege bajo la piel rígida de su corteza.
Esta es la grandeza femenina de la pulpa de Tamarindo. Su enroque en el seno de una corteza inexpugnable y su seguridad cuando se halla amenazada de mordisco o corte de tenedor.
Mientras el pulpo se desenvuelve trotón pero torpe en su avance submarino, la pulpa asegura su habitáculo en el corazón del Tamarindo.

Felices fiestas
Anònim ha dit…
Suposo que ho feu per animar les festes
Y cómo es Él… ha dit…
Por fin un emisión radiofónica con cara y ojos:
Viva la música española hecha con los mibres del buen yantar musical!
Olé!!!!!!!
penyabogarde ha dit…
mirin senyors estereus.

avui ens hem posat les botes de gall dindi, galets i cava.

després de l'apat hem fet junta extraordinària de la penya.

hem acordat de demanar que retirin aquesta programació per penosa.

avui és Nadal però llegint les vostres propostes sembla la final de Operación Triunfo.

Jefes de Ràdio Premià:

Prenguin mesures.
Plató ha dit…
dues endevinalles de Sant Esteve.

primera endevinalla:
si Ariato juga amb Engagan i Engagan juga amb Asulindo pregunto jo:

Asulindo pot jugar amb Ariato?

segona endevinallar:
si Burquing lluita contra Yablochy i Yablochy lluita contra Yablonovi.

Yablonovi pot lluitar amb Burquing?
Aristóteles ha dit…
Oye Platón,

te has pasao tree pueblos con tu diatriba sobre gente que la conoce la tatarabuela de Fumanchú.
me he tomado la paciencia de meter el el cursor a esos tres payos de tu mensaje y ni-fu, ni-man y ni-chú.
Vamos que ni fú, tururú que no sabes ni la u como el borriquito.
Pero igual has querido menear un torpedo contra el trío de ases del programa y te has inventado unos marcadores para cada as.
No insistas Platón. Con Perales, Iglesias i Aguilé no hay quien pueda.

Felices fiestas
Xavi ha dit…
a veure, anem a pams:

ariato
asulindo
engagan
burquing
yablochy
yablonovi
iglesias
perales
aguilé

no s'enten res, buenu els tres últims ja es veu però els sis primers ni flowers

aclariu el tema parella!
SOUNDA' ha dit…
nosaltres només podem aclarir el tema en relació als tres darrers components de la llista, els altres sis no sonen massa per aquí.
En quan a Perales, Iglesias i Aguilé, sembla que el text del comunicat ja parla prou clar.
seguidor, encara ha dit…
Jo pregunto si realment us agraden aquests tres "artistes"?
clar que ens agraden, són persones humanes molt sensibles que aporten els seus sentiments a la música en forma de belles cançons.
Anònim ha dit…
us heu quedat descansats?
dibuixant ha dit…
quanta bauxita, no?
o quan wolframi?
ei! és molt interessant aquest tema dels minerals. El pots ampliar?
fogerty ha dit…
Heu fet diana!!!
Felicitats per la nova línia del programa! Us desitjo un 2011 ple d'èxits i audiència!
Seguir així!!!
dibuixant ha dit…
zinc ? plom ? lignit ?

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d&#

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat lo