Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 320




Hola Pops!

Avui plantem un monogràfic a la zona Rustbel dels Estats Units i, més en concret, al bellmig d'Illinois. Anem a Chicago amb Chicago.
Temps era temps quan el rock i el jazz plantejaven obertament les seves primeres relacions d'amor i vida conjunta. Trencant els esquemes del grup de rock o de la big band jazzística, els Chicago assortiren el mainstream amb tota mena de hits a base d'aplicar la recepta bàsica de la casa: metall+electricitat+rítme=jazz rock. La banda Chicago replicava amablement a les agrupacions de similar intendència com Colosseum, Blood Sweat & Tears o Tower of Power. Una gran idea. Presentem els millors temps de Chicago i passarem de puntetes per damunt de la seva posterior decadència, A tot vent!

Comentaris

Santifonk ha dit…
Costa reivindicar un grup que ja va per el disc trenta i pico i que no para de fer musica a dins d'un pot de melmelada rancia! Però es que els 6 o 7 primers discs son increïblement creatius ( cinc discs dobles i un de quàdruple en 5 anys! )i en soc fan absolut d'aquella època! Deia el Rock& Folk a les hores, que eren la banda americana amb la maquinaria de swing mes ben "engrassada" de totes junt amb els Santana.
En tot cas m'alegro que els recordeu, visca els bons temps!!!
SOUNDA' ha dit…
Demà repasarem aquella època…

Good vibrations & ens escoltem : ¬ )
Llobet ha dit…
Chicago!!! La meva Superbanda favorita! Robert Lamm, Terry Kath i Peter Cetera! Tres de les millors veus dels 70! Juhuuuieeeeehhhhhh!!!!
bé santi&llobet society!

suposo que ha quedat bé el programa...hem pensat en vosaltres tota l'estona.

recordar i'm a man, aquell single, aquella cara A i aquella cara B i la juke box de l'sport matic /ca l'avi (1973, 74, 75...) és contemplar l'abisme del pas del temps i despertar-se en ple segle XXI aguantant el tipo després de tantes hores i hores de vinil, compacte i cassette.

salut i digna música!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'