Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 320




Hola Pops!

Avui plantem un monogràfic a la zona Rustbel dels Estats Units i, més en concret, al bellmig d'Illinois. Anem a Chicago amb Chicago.
Temps era temps quan el rock i el jazz plantejaven obertament les seves primeres relacions d'amor i vida conjunta. Trencant els esquemes del grup de rock o de la big band jazzística, els Chicago assortiren el mainstream amb tota mena de hits a base d'aplicar la recepta bàsica de la casa: metall+electricitat+rítme=jazz rock. La banda Chicago replicava amablement a les agrupacions de similar intendència com Colosseum, Blood Sweat & Tears o Tower of Power. Una gran idea. Presentem els millors temps de Chicago i passarem de puntetes per damunt de la seva posterior decadència, A tot vent!

Comentaris

Santifonk ha dit…
Costa reivindicar un grup que ja va per el disc trenta i pico i que no para de fer musica a dins d'un pot de melmelada rancia! Però es que els 6 o 7 primers discs son increïblement creatius ( cinc discs dobles i un de quàdruple en 5 anys! )i en soc fan absolut d'aquella època! Deia el Rock& Folk a les hores, que eren la banda americana amb la maquinaria de swing mes ben "engrassada" de totes junt amb els Santana.
En tot cas m'alegro que els recordeu, visca els bons temps!!!
SOUNDA' ha dit…
Demà repasarem aquella època…

Good vibrations & ens escoltem : ¬ )
Llobet ha dit…
Chicago!!! La meva Superbanda favorita! Robert Lamm, Terry Kath i Peter Cetera! Tres de les millors veus dels 70! Juhuuuieeeeehhhhhh!!!!
bé santi&llobet society!

suposo que ha quedat bé el programa...hem pensat en vosaltres tota l'estona.

recordar i'm a man, aquell single, aquella cara A i aquella cara B i la juke box de l'sport matic /ca l'avi (1973, 74, 75...) és contemplar l'abisme del pas del temps i despertar-se en ple segle XXI aguantant el tipo després de tantes hores i hores de vinil, compacte i cassette.

salut i digna música!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat loca...

SOUNDA' 827

  Hola Pops! Doble sessió del Sounda'. Obre el programa una raresa del període Prestige del baterista Idris Muhammad . Un artista de les baquetes que ha fet de tot en el món del Jazz i que va gaudir d'un paper singular en els temps del Jazz Rock d'orientació Funk. Idris va tocar amb grans del Jazz com Pharoah Sanders, Nat Adderley o Lou Donaldson. Fins i tot es va atrevir en el món del Rock en algunes sessions amb la mítica banda Little Feat. Avui farem un tastet. La segona part serà una ressenya sonora del projecte que vincula música de combat i presons. Una experiència de la qual el baterista premianenc Marc Ayza n'és un referent de primera. El Sounda' obre les portes a un dels grans esdeveniments de la cultura musical més compromesa que tindrà Premià de Mar com a base. Just aquesta mateixa setmana. Som-hi, Pops!