Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 681

 


Hola Pops!
Seguim avançant per camins d'excepcionalitat sonora i ho fem a peu de programa, oferint-vos un altre dels nostres monogràfics memorialístics pensats per a períodes pandèmics. Avui us lliurem un especial del Jazz entre Amics dedicat a l'obra i a la figura del saxofonista Lee Konitz. Ens trobem davant d'un dels veterans del Jazz, un altre artista de referència del que denonimem "el món d'ahir". D'aquell món que hem conegut directa o indirectament, en viu o enregistrat, i que configura la part musical de les nostres vides. Sense arribar a les impostacions nostàlgiques, cal reconeixer que una certa malenconia sí que es fa més que evident quan observem com gradualment es va clausurant la darrera generació dels temps daurats del Jazz. Lee Konitz ens va deixar darrerament i avui evoquem la seva figura, la seva obra i el seu saxofonisme. L'artista va transitar des del món del Be-Bop fins a les avantguardes del segle XXI, passant per l'esclat del Cool Jazz i de les variacions experimentals que vindrien. Només dir que Konitz fou qui va aportar el seu saxo alt a l'obra de Miles Davis, Birth of the Cool, ja ens farà pensar en el seu paper determinant enmig els canvis d'orientació i en els episodis més significatius de l'evolució del Jazz. La seva veu saxofonista es manifesta en una variada textura aplicada al saxo alt, a cavall dels timbres refinats d'un Paul Desmond, d'un impetuós Jackie Mclean o de la iconoclasta prestació d'Ornette Coleman. Allò que en diriem un tot terreny. La seva música perdura i aquí la teniu, per sistema!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'