Passa al contingut principal

SOUNDA' 857

 


Hola Pops!


Darrerament desapareixen referents de la nostra discoteca. Ara li ha tocat, fa pocs dies, al vibrafonista, cantant i compositor Roy Ayers. 


Podem parlar de diverses figures del cànon vibrafònic. Del clàssic Lionel Hampton fins a l'avantguardista Gary Burton, passant pel refinat Milt Jackson, l'alegre David Samuels i el multiestilista Bobby Hutcherson. Enmig de tots apareix l'artista d'aquest Into The Groove que és Roy Ayers. 


Forjat en el Jazz modern, Ayers va recórrer els temps del Blaxploitation participant en bandes sonores i desfermant un llistat d'àlbums sublims. Obres d'orientació Funk, esperit reivindicatiu i d'un encaix perfecte en la Black Music més explícita. La seva obra surfeja entre el Funk, el Jazz Modern i el Soul, aportant una rotunda modernitat a les arts de la taula vibradora. 


Farem un tast de la música d'Ayers, un tribut en tota regla, recordant la seva ja immortal empremta.


Som-hi, Pops!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat loca...