Salta al contingut principal

SOUNDA' 857

 


Hola Pops!


Darrerament desapareixen referents de la nostra discoteca. Ara li ha tocat, fa pocs dies, al vibrafonista, cantant i compositor Roy Ayers. 


Podem parlar de diverses figures del cànon vibrafònic. Del clàssic Lionel Hampton fins a l'avantguardista Gary Burton, passant pel refinat Milt Jackson, l'alegre David Samuels i el multiestilista Bobby Hutcherson. Enmig de tots apareix l'artista d'aquest Into The Groove que és Roy Ayers. 


Forjat en el Jazz modern, Ayers va recórrer els temps del Blaxploitation participant en bandes sonores i desfermant un llistat d'àlbums sublims. Obres d'orientació Funk, esperit reivindicatiu i d'un encaix perfecte en la Black Music més explícita. La seva obra surfeja entre el Funk, el Jazz Modern i el Soul, aportant una rotunda modernitat a les arts de la taula vibradora. 


Farem un tast de la música d'Ayers, un tribut en tota regla, recordant la seva ja immortal empremta.


Som-hi, Pops!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...