Salta al contingut principal

A CERTAIN RATIO



















Una banda memorable i injustament maltractada. A Certain Ratio. Aquest grup de Manchester, agrupat sota l'etiqueta de Rock Industrial, és un cas particular i irrepetible dins de la música popular britànica. Amb el descarament punk del moment, van metabolitzar el llegat de Parliament/Funkadelic amb una precocitat i una sinceritat quasi adolescent. Sense gran formació musical, optaven per un funk evanescent i sideral amb atmosferes tenebroses i una musculació rítmica maquinal. Reinterpretaven el funk amb vitamines pop i perpetraven una ona expansiva a la ciutat de les factories. Apadrinats per Tony Wilson, factotum de la discoteca Hacienda, de negocis musicals i lisèrgics, de performances i inseminacions de nous valors, ACR van clavar una sonoritat irrepetible, senzilla, rudimentària, iconoclasta i gens acadèmica. En temps de perfeccionisme tècnic, culte al virtuosisme i als arranjaments de luxe, convé reivindicar aquesta mena de personal. Gent de grans intuicions. Soul Jazz Records ens recupera una part del seu llegat. Stereo2 els presenta a la Ràdio local.

Comentaris

Anònim ha dit…
Creo que Joy Division eclipsó el caso A Certain Ratio por el impacto de la muerte de Ian Curtis. Este grupo requiere un mayor trato, sin duda.
6:32 p. m.
Anònim ha dit…
Estic amb vosaltres.
Recuperem-los.
Keep the faith!
7:56 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
64 comentaris
Més informació

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...
10 comentaris
Més informació

PREGÓ A GO-GÓ: EN CRISTÒFOL VA EN LAMBRETTA

Stereo 2 és una branca cultural molt rara i ambivalent dins de les set vides que conformen el ser premianenc. Som una andrònima reproductora de sons i cançons. Una màquina bipolar que emet arxius. Stereo 2 és part i art de la vida local i saluda la Festa amb uns projectes musicals treballats a fons. Començarem per la nit d'Eufòria, el tret de sortida, amb un set doble i comprimit de sonoritat llatina, jamaicana i northern soul. Plaça de l'Ajuntament, 12 de la nit de la transició del 8 al 9 de juliol. Abans, fora de festa, previ de previ, emetem el nostre programa standart, un paquet de boogaloo de la Fania arxivística i el nèctar prohibit dels Ohio Players -això serà la vesprada del 8 a les 9 del vespre a la ràdio local premianenca 95.2 fm dins del programa Sound System. I el dijous 10, tornem-hi, amb un vespre radiofònic (21 h - 23 h) mixturat per Xavier Traïd, format doble i bipolar, amb el títol intempestiu, confessional i aerodinàmic de EN CRISTÒFOL VA EN LAMBRETTA. Societ...
21 comentaris
Més informació