Salta al contingut principal

SOUND SYSTEM 148



Comentaris

EL CAS "REMACHA" ESTÀ PULVERITZANT EL BLOG GERMÀ...VISITEU

jtatiangel.blogspot.com


una bizarrada entre trens i músiques!
SOUNDA' ha dit…
Germà SOUND:

El que pot arribar a donar un simple comentari!


El teu germà SYSTEM
Anònim ha dit…
frase programa:

Quan les vies del tren cruixeixen, vol dir que s'està rematxant un sistema sonor natural i percutant. L'analogia entre ferrocarrils i bona música ens mostra l'origen del blues i de les transicions nòmades des dels generes i des dels estils.
Anònim ha dit…
orgia ferroviaria en augment! haurem de fer un especial ferrocarrils i música, abans de cap d'any!
Anònim ha dit…
una pava como un pastelito de cal petit
Anònim ha dit…
MÉS QUE UNA "PAVA" ÉS UNA GAROTA TECLISTA QUE CANTA COM UN "PAVO" REAL...UNA MONADA! LA MULLER DEL VIBRAFONISTA MIKE MAINIERI!
Anònim ha dit…
El señor del pelo blanco parece un calamar... Pero que bueno es el tío oiga!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...