Passa al contingut principal

EL GRAN DARÍO (torna a la ràdio el dimarts)


Sound System recorda en Darío i el dimarts 15 de febrer de 2008 emetrem el programa on el vam tenim de "convidat sonor".

Anirem informant.

¡Que grande eres, Darío!

Comentaris

Anònim ha dit…
Pep ha dit...

anuncieu les pelis que penseu posar. endavant sou els més enrotllats i es nota molt

5:22 PM
Anònim a/s/k ha dit...

en Dario era únic

12:31 PM
Anònim Anònim ha dit...

Dissabte a les 12hs al rectorat de la UAB acte de comiat al Dario.

2:06 PM
Anònim company ha dit...

totes aquestes coses i moltes més era el Darío i sembla impossible el que ha passat

8:49 AM
Anònim ha dit…
Recordant el Dario.
També a http://www.coaliciopremia.blogspot.com

Penjat pel Tati a les 04:16
16 Comments:

Anonymous a/n said...

no pot ser ! una desgràcia !
4:29 AM
Anonymous k7 said...

increïble company ara ho he escoltat per la ràdio
4:37 AM
Anonymous Anònim said...

Dissabte a les 12hs al rectorat de la UAB acte de comiat al Dario.
6:06 AM
Anonymous Anònim said...

un tipo entrañable... que le quiten lo bailao.
6:35 AM
Blogger pasmao said...

Sólo un genio como Darío era capaz de darle ese toque a la foto.
6:41 AM
Anonymous Anònim said...

Si algú vol conèixer com era en Darío com a profe, pot clicar aquest enllaç:

http://www.patatabrava.com/mitiques/index.php?por=0&professor=94&facultat=3&universitat=1

són frases que havia dit a classe i que penjaven els alumnes; podreu riure una mica.
Laura
12:00 AM
Anonymous Anònim said...

una mala notícia per començar el 2008
1:20 AM
Anonymous endora said...

algú em xiula a l'oide: oye sí ésto es cojonudo! ... penso que és en Dario!
2:16 AM
Blogger Endora said...

En Darío es mereix una gramàtica apurada amb una accentuació com cal; rectifico, doncs:
algú em xiula a l'oíde: oye si ésto es cojonudo! ... penso que és en Darío!
2:30 AM
Anonymous Anònim said...

CARTELL AMB RECORDS
4:39 AM
Anonymous Anònim said...

Porto el seu somriure dintre el cervell. Com un martell, colpeja sense treva, les misèries que transiten per les meves neurones.

Xavier G.
6:19 AM
Anonymous Vicenç said...

Premià de Mar, un vespre fred de febrer, el carrer desert, s'omple d'espai, pel fons apareix Dario, i el gos, i el seu caminar, i el seu somriure i la salutació i enceta la conversa d'un fet quotidià que en fa un imprevissible i original discurs, i està segur i convenç, li retorno el somiure, li arranco un adéu, s'allunya, ens allunyem.Adéu.
11:43 AM
Blogger La Trini said...

A mi em ve la imatge d'aquell dia que me'l vaig trobar un vespre mentre anava a casa meva i vam tenir una d'aquestes converses, de carrer. Li va agradar la idea que em preparés per sopar un entrepà de truita i, mentre s'allunyava amb el seu gos cridaner, m'anava dient amb el seu somriure: "quina bona idea, un entrepà de truita per sopar..."

Ester
12:14 PM
Anonymous àngel said...

"hombre, Darío, ¿qué tal?"
"pues ya ves Angel, feliz, paseando".

Una de tantes.

El programa de ràdio que fem els dimarts emetrà pròximament un programa que tenim a l'arxiu, és una hora d'entrevista musical al Darío, ja us avisarem, en farem propaganda.
12:51 AM
Anonymous vg said...

era únic quan anava pel carrer sant antoni amb el gos aquell cridaner i et deixava anar un aforisme i santes pàscues.
4:14 AM
Anonymous KTF said...

Vicenç, l'has clavat... Saravá Dario!
1:06 PM
Anònim ha dit…
el passi del programa dedicat al Dario queda ajornat indefinidament fins que puguem recuperar el seu arxiu, preguem disculpes.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'