- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'
Comentaris
Bones festes tingui i no s'entretingui (jo també ser fer refranys i rodolins).
Una abraçada ben forta.
Soulbizarre
Us aplaudeixo amics.
No hi ha rés pitjor que voler imposar les coses/pensaments/idees/gustos (musicals, artístics…) per la via de la força.
Cadascú ha de tenir el seu propi criteri per poder escollir el que més li agrada sense desmereixer el que no li agrada…
…Bé normalment és així, excepte en pensaments únics i totalitaris com les dictadures.
De totes maneres, i no és el primer cop que ho dic, s'equivoca en l'espai on vol difondre aquests idees: això és un bloc de música.
Good Vibrations, my friend!!
R77
1er- Per què no t'identifiques?
Que tens por de que se sàpiga el teu nom en públic? Si tan defenses la teva idea, posa nom home/dona, que no fos cas que te la robin!
2on-Tants ànims de criticar el programa, fes-ne tu un amb la música que a tu t'agrada. Tranquil, que nosaltres no et criticarem pel que posis, ja que tothom és lliure d'expressar-se. Que no vas fer ètica a l'escola?
3er- Si vols jugar a juan palomo, yo me lo guiso yo me lo como, no et menjaràs res. Perquè parteixes d'un punt en què vosaltres teniu tota la raó, i els altres què? no pintem res?
Tu què pintes, democràcia o dictadura?
I que sàpigues que de refranys en sap tothom, i surten espontanis, com els dels avis ;), d'ells els hem après!
Condiciones:
1-Callate, sólo piensa lo que piense yo
2-Escucha la música que a Mi me da la gana, y de la tuya, solo echaré más que adjetivos negativos
3-Escribe de pena como yo
Pd: i sort que penses les teves idees, perquè amb les barbaritats que dius, només faltaria que el que escriguéssis no ho pensesis!
Valguem deu!!!
4 comentaris i ja estàs mut!
plumero tu! ah, no, perdona, que tu vas en contre dels monyons...
d'això se'n diu racista....xD
no ens deixis, som la teva vitamina sonora i la teva escola de creixement personal gratuïta, no ens deixis, seras feliç amb nosaltres!
Una tendra abraçada.
Realment, Stereo2 som com una o.n.g. al servei de les millors causes. Dormi i reposi, però -sobretot- no ens abandoni.