Salta al contingut principal

SOUND SYSTEM 208



Comentaris

Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Un programa de doble hemisferi, des de Brasil a Anglaterra. De Rio a Bristol. Cafè i te. Cacau i pork pie. Mangos i curry. Una connexió il·limitada a càrrec de la brotherhood of sound system, la Stereo2 boombastic corporation!
Eclecticisme hormonal, desterritorialització, nomadisme i "agencement".
Si Gilles Deleuze, Félix Guattari i Michel Foucault tornéssin en vida, ben segur que convertirien aquest programa en un laboratori de verificació de l'efecte rizomàtic. Les arrels ja no són unívoques, fan rizoma i es multipliquen. És el modus operandi de Stereo 2. És l'estil de vida Sound System.

Rodó el text, rodona l'elecció i rodona la bola que llisca d'un extrem a l'altre del nostre univers més assequible: el sistema sonor.

off course, Doctor Seventy Seven!
què tal si aquesta -precedida del "hola pops"- és la frase del proper dimarts?

eh? Seventy Seven!
Anònim ha dit…
És el que t'anava a proposar, Mr. Bizarre: impecable!
Com sempre, amplificant –mai millor dit– l'espai sonor amb la literatura directa i avant-garde del mestre Tati…

C'est la musique!!!


R77
per cert...recordes la sèrie? anys seixanta? la cançó: "seventy seven, sunset street!"?
...millor dit: seventy seven sunset STRIP! aquest era el nom real...mira el google.
Anònim ha dit…
Siiii!!!

Pròximament, al meu blog faré un recull de la sèrie.


Salutacions,

R77
Anònim ha dit…
ai ja m'ho podia esperar! oh que en sou de enteradillos oh clar que sí Portisdhead que tothom ho tinhui clar que vau anar al PrimavEra Sound i que no fos cas que no estiguessiu fora de la fotografia si si si que preMià sapiga que si Portidshead clar que si que sou molt molt molt de farol = resposta? i tant que hi ha resposta! festa major que ja s'acosta a veure qui riu el darrer que riurà millor.
Jo aplaudeixo al primer i el primer m'aplaudeix al segon i aquest és el joc de les cartes que si tomba amunt que no, que no, que tomba avall com tants i tants. Oh la bossa nova ohh Portidshead que molta molt per dir que soc dels del Primavera. Premià...Premià...Premià, n que no que no mola prou oi? qui us escolta, va va??
Anònim ha dit…
i a tu qui t'escolta?

Si és que pixes més fora de test,
que ja has fet 'el mar groc'.

I pel teu bé, ves a al logopeda, potser
et pot ajudar amb aquest depriment
problema d'expresió que tens.

I que sàpigues que la festa major és de tot el poble, i no només d'uns quants gossos cridaners irrespectuosos com tu!
A veure si aprens a respectar els altres, que això s'aprèn de petit, o de gran en el teu cas!

Au, quan t'animaràs a dir el teu nom? És clar guarda l'anoniamt no fos que et caguis a les calcetes...

Insisteixo, no saps com fer un blog? Tranquil si vols qualsevol de nosaltres et pot ajudar per crear-lo, i allà posa el que vulguis, però aquí no hi pintes res.

I mira que anem de bona fe, eh, no com tu ;)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Estimat indep(etc.etc...):

No em consta que cap membre de la societat secreta massònica i paranormal Stereo2 anés al Primavera Sound d'enguany.

Dit això, no som massa entusiastes d'aquesta mena de festivals (tampoc d'altres més propers com el Senglar Rock, tot sigui dit).

Això no vol dir que, ben mirat, amb un abonament de regal, m'haguès acostat a l'indret primaveral. Més encara, per veure PORTISHEAD (s'escriu així, no com ho escrius tú), home, per PORTISHEAD, aniria a molts llocs, fins i tot si actuéssin al Senglar, al Rebombori o a l'Acampada Jove...ara bé, en aquesta ocasió, els escolto a casa i els punxarem a can Sound System.

Ostres, em sembla que t'estic donant massa joc, no?

Una abraçada i....un petonet!
Anònim ha dit…
i ara per ke m'insultes?
Com diu Salvador Espriu "hem viscut per salvar els mots", dit això, els mots estan salvats, doncs enlloc es detecta insult o modalitat similar d'interpel·lació textual, intertextual o semiòtica.
A disposar.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...

SOUND SYSTEM Extra!

Hola Pulpos ! Un proyecto boyante como Sound System no podría entenderse en su totalidad sin traer a colación una parte del patrimonio de la cultura musical más cercana. El programa de hoy viene a cubrir esta ausencia. Hoy pinchamos música cercana, intimista y gozosa. Para deleite de un público acostumbrado a una amplia gama de estilos. Nos apetece mostrar una selección que intenta resumir el espíritu de una época. Hablamos de la gran época de la música popular española. Las décadas de los 60, 70, 80 y 9o nos ofrecieron distintos capítulos de una historia cultural a menudo dominada por lo anglosajón. Hoy, sin acritud, desmenuzamos el catálogo de tres mascarones de proa: Julio Iglesias -genuino crooner de masas y ídolo intergeneracional-, José Luís Perales -digno representante del intimismo y la sencillez- y, por dejar clara la pertenencia a un amplio mundo hispanoamericano, Luís Aguilé -trobador inclasificable, cantante del exilio y la melancolía-. Esto es lo que el tiempo del progr...