Salta al contingut principal

SOUND SYSTEM 219


Hola Pops!
El nostre nom és dos. Stereo dos.
Convé dir les coses pel seu nom i pel seu cognom. Exactament així és com mostra les seves credencials un dels nostres homes d'avui, en Bond, en James Bond.
La cursa de presentacions no s'acaba amb l'agent 007. L'altre nom és Crumb, Robert Crumb. Ninotàire excels i músic ocasional. Gent nostra, el Bond i el Crumb, el James i el Robert. Gent pop que dispara, ataca, es defensa, dibuixa, toca el banjo i empaita les mosses. Benvinguts al club dels superherois. Pop a dojo per una nit sonora transfigurada en cel·luloide i comic book.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Anònim ha dit…
una mica violent ara, no? o sí?
11:00 a. m.
Anònim ha dit…
estigui tranquil, és una pel·lícula.
9:54 a. m.
Anònim ha dit…
no em negaras que és violent encara que sigui cine
1:15 p. m.
Àngel 'Soulbizarre' ha dit…
d'acord, però no em negaras tampoc que "és cine" encara que sigui "violent".
4:13 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
64 comentaris
Més informació

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...
10 comentaris
Més informació