Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 216


Hola Pops!
Tecles negres i tecles blanques, dentadura sideral enxufada a la corrent. Pulsió única. Fender Rhodes, piano inimitable, moble pesat i el rei negre dels setantes. El primer Rhodes que va aterrar a Premià de Mar, ho certifiquem, fou el de Victor Amman, teclista de la mítica Orquestra Mirasol, una nit d'hivern de mil nou-cents setanta quatre al centre l'Amistat. Una part del Sound System va ajudar el pianista en el difícil i exigent exercici de carregar-lo damunt l'escenari. De tecles i dentadures passem a cordes vocals. Vocalistes diletants del pop juvenil de la explosiva escena Mod britànica. Avui trobarem moltes veus femenines a la nova secció que estrenem. Avui presentem Baixa Fidelitat, un espai irreal del nostre Sound System.


Comentaris

Anònim ha dit…
HEM PILLAT L'INDEP !

la clau del tema indep ja comença a aclarir-se...

mireu aquest blog:

http://espanyanotestima.ppcc.cat/
Anònim ha dit…
desmentit: el primer rhodes que va entrar a Premià fou el mateix rhodes de v.amman , però fou uns mesos abans al patronat en un concert inoblidable d'ovidi montllor presentant CRONICA D'UN TEMPS en companyia de Soriano-Batllés-Amman...fou colossal i és més exacte.

no es descarta que alguna orquestra d'envelat hagués fet el mateix.
la mirada ha dit…
Per quan un llibre del Premià musical?

Ajunteu-vos tots dos i, gravadora en ma, recordeu i documenteu (sonorament) tot això amb entrevistes als protagonistes.

Cerqueu documentació gràfica i, un cop transcrit i maquetat, (em sona que un tal Martínez s'hi dedica professionalment) publiqueu-ho per Sant Jordi (no edita un llibre cada any l'Ajuntament?).

És molt obvi parlar dels passos a seguir, ho sé, però és que m'agradaria tant llegir-lo que fins i tot escric idioteses com aquesta...

Penseu que Stereo2 ja és una marca de qualitat i savoir-faire premianenc!
Anònim ha dit…
em moro de ganes de fer el que diu La Mirada, tot i que em moro de mandra només pensar en qui pot posar difucultats a una tasca com aquesta que es fa per amor a l'art, mai tan ben dit.
suposo que ho farem, i si pot ser, autoeditat i no necessàriament en el marc d'un Sant Jordi, per exemple en el marc dels nostres 100 anys d'existència (doncs, stereo2 sumarem 100 anys el proper any).
Anònim ha dit…
Mirón:
Has desfet el nus de la cinta de cassette del 77 que portim dins la nostra panxa sonora.

Prenem nota i reemprenem la història.



P.D. Comentari fet amb Butterfly del mestre Hancock de fons.
Anònim ha dit…
Ah! per cert, senyors Mirón i Tati:
pasin pel meu blog i veuran la visita (inesperada) que vaig tenir al davant de la finestra del meu estudi.
Anònim ha dit…
yeah! its much better,
Anònim ha dit…
almenys per un dia parleu de Premià i ara que no us caiguin els anells eh!
roda i salta !
Anònim ha dit…
A, i adèu!!! :-0 ªªªªºººº

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d&#

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat lo