Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 221

Hola Pops!
Robert Gerhard, music català resident a Cambridge, declarava el següent: Aquells que mantenen viva la tradició no són els que es conformen, sinó els que la transformen. Més clar l'aigua. Millor encara, més clar Sound System!
Chico Freeman, saxofonista i membre de l'associació de músics per l'adveniment de la creació artística (AACM), ho concretava en tres paraules: Tradició en transició. El vell debat, el debat de sempre, punt de referència del nostre projecte setmanal. Oposar tradició i innovació és una de les estafes intelectuals més rotundes. Separar ambdós conceptes ens pot portar a una distinció arbitrària i temporalitzada de la cultura. Plantar tots els registres damunt d'un mapa imaginari ens pot ajudar a desplaçar les divisions i a visitar les èpoques i els canvis de manera simultània i directa. És el sentit de l'intempestiu. El sentit de la presència i de l'absència combinades, paral·leles i -si cal- desordenades. Un programa, el nostre, que pren les formes d'un mapa i les infinites dimensions d'un cercle. Rodó com el disc, intempestiu com la tradició transformada.




Comentaris

Alan Smithee ha dit…
teniu bons gustos, qui sou?
SOUNDA' ha dit…
SOM DUES GOTES D'AIGUA QUE, PLEGADES I PENTINADES, VAN A PARAR AL MATEIX MAR EN QUE ES BANYEN ELS AMICS D'ALAN SMITHEE.
Anònim ha dit…
Ese señor que trepa pot la pared parece un actor de la televisión tres que hacía de malo en Nisaga de Poder.
Anònim ha dit…
S'asembla a Jordi Dauder (l'actor al que fas referència) però és una de les veus més cool del jazz vocal.

Escolta-ho el dimarts i ho comprovaràs.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'