Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 259



Hola Pops!

Es parla molt dels Beatles. Darrerament tenim campanya comercial beat per un tubo. Avui intentarem situar-nos a roda dels esdeveniments i avançarem per pistes paral·leles.
Beatles disseccionats amb el bisturí estereofònic de l'equip Stereo2. En Joan, en Pau, en Jordi i en Ringus, eren uns joves incipients del rock and roll de pubs i locals incerts. Van cablejar el soul i el pop amb una sonoritat jove, orgullosa i feliç. Degudament acompanyats de George Martin, es dedicaren a l'art rock, als albums conceptuals i a participar de les revolucions estètiques del pop. No foren els millors. No s'hi val a proclamar títols arbitraris. Foren, però, part del millor i del millor. Perduren, clàssics i contemporanis, al costat de Bach, Beethoven, Coltrane, Davis, Dylan i la llarga filera dels grans. Amb lletres majuscules, estan en el gran panteó de les arts sonores de tots els temps. Avui, per fí, entre nosaltres els escarabats boom-boom de Liverpool!


Comentaris

cadenes i pit pelut ha dit…
Els Beatles eren uns marietes i els hi faltava la vara d'en James Brown com un melindro de xocolata desfeta penjant entre les cames.
Santifunky ha dit…
Els Beatles van ser la mare de totes les guerres! Ho van tocar tot, rock&roll, rhythm&blues,pop,balada,folk,country, psico,funk i fusió de tota mena...amb una energia increïble i una capacitat inigualable per fer melodies al-lucinants...Beatles forever!
SOUNDA' ha dit…
Gran SantiFunky,has donat a la diana (pop)!!
Good vibrations, brota!!!!!
fool on the hill ha dit…
http://www.youtube.com/watch?v=wgrrQwLdME8&feature=player_embedded
Keith Richard ha dit…
Els Bitels no són els millors??? Qui ho són llavors? Vui noms ara mateix!!! Els Dolling no hi compten!
Jogdi Tagdà ha dit…
em semblaj un pecag murtalg que digueu que els Bitels song millogs que els Estons.
pagaula d'Eston que els Estons són mllogs que els Bitels.
Santifunky ha dit…
perquè sempre s'han d'enfrontar? jo tinc el sticky fingers amb la cremallera, el exile amb les postals, el some girls portat de london abans de que el censuresin, els que ens agrada la mùsica ho abarquem tot...Stones forever tambè! i Who, i Beach Boys,i Dylan,i Kinks, i Elvis...etc, etc...

un record a les tendas d'andorra, comando, transbord, tonet,swing, melody...que ens feien oblidar el desert musical i la censura medieval que teniem...
SOUNDA' ha dit…
És més senzill què tot això:
MÚSICA ÉS MUSICA!!!
Salut Santifunky!!!
un dia d'aquest muntem un forum de comentaris sobre les nostres experiències andorranes...serà com allò dels juke box i els pinballs, i els bars...saludus santius!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'