Passa al contingut principal

SOUND SSYSTEM 260



Hola Pops!

Versionar és tornar al punt de l'original i capturar el possible dins del laberint de la ment de l'autor inicial. Fòrmula arriscada. Sovint poc reeixida. Una cosa és copiar i l'altre és interpretar. La còpia té la seva gràcia. La versió és més que una diversió. Fondre el món del versionat amb el del versionador té riscos i no tothom en surt ben parat. Avui temptarem el repte amb sis casos de versionadors versionant el que veridicament és una obra original i compartible. Compartible entre el públic. Compatible entre els interprets. Joc de paraules en tota regla per fer del Sound System d'avui, una versió de si mateix.



Comentaris

versionant també es pot viure, no?

ep! qui vulgui saber el que va ser l'escena underground del carrer Unió de Premià, que no s'ho pensi i visiti...

http://www.jtatiangel.blogspot.com

i que la música ens acompanyi!
Home de bosc ha dit…
només conec la Patti Smith i la Cat Power i un és una brutalitat de bona i l'altra està molt bona sense ser brutal
ja ho pot ben dir això de la gateta poderosa
croquis rock ha dit…
amb la mosca al nas per aquesta cat power de que parleu he anat a internet i he quedat safisfet, uau!!!!
penyabogarde ha dit…
Vostès tenen línia? la nostra emisora a Kazan a perdut contacte...mirin...
Lu Rid ha dit…
cançó del peix copiador



si cau de l'arbre una poma
i cau una poma després,
si cau una gota d'aigua
i cau una gota després.

Quin vesc adoba el pastor
que trobarà les dues originals,
poma i gota aparellades,
amb fàcil gest?

Serà el vesc del bard?
Serà el vesc de l'aliga?
o serà, humilment i fet,
el vesc del peix copiador
que amb agil aleta
destria veritat i mentida?

(ànonim del bestiari del pastor de peixos)

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'