Hola Pops!
Heus aquí que tenim un programa fet a la justa mesura dels nostres mites més propers. Avui tenim davant del micro en Ricard Planas. El mite del dia és la transgressió pura i diàfana des d'aquells dies de desconcert musical i d'explosió de moviments i novetats. Aquells anys setanta que ens van configurar com una generació permeable a tots els signes del carrer. I en el carrer estava en Ricard amb els seus vinils sota el braç. En Ricard lliurava els seus discos "fora de joc" en els ambients musicals premianencs presidits per un incipient academicisme que, sortosament, va derivar en una senzilla i amable xarxa d'aficionats, amics i melomans. En un programa de ràdio com el nostre, els materials s'escolten, es toquen i es miren. Per això us convidem a observar amb atenció el magnific dibuix d'en Gerardo dedicat al nostre convidat Ricard. Som gent còmplice i per això podem convocar en un mateix exercici els millors referents de la resistència subcultural premianenca. Per exemple, doncs, en Gerardo i l'avui present Ricard.
Comentaris
Doncs i tant que escoltaré l'entrevista que li fareu al Ricard, com a cuiner ja se que és molt bo, ara sabré quins vinils porta sota el braç, que ben segur farà recordar vells temps a molts dels seus amics, que com ell, gaudien de fantàstics moments musicals, ja fa unes dècades fins aleshores.
Genial com sempre, el dibuix d'en Gerardo, bon cuiner també, jaja.