Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 290

Hola Pops !

La tardor musical convoca un programa electritzant. Avui ens posarem a fons en un segell del submón del soul com és Capsoul i amb aquestes credencials tornarem a mostrar la cara oculta de la música negra. Sortint de les catacumbes del soul, iniciarem una ascensió al firmament dels guitarristes per trobar la figura de Jimi Hendrix. Recordem que Hendrix va deixar aquest món quaranta anys enrera i que, si volem mirar endavant, ens queda tota la seva imprescindible discografia.



Comentaris

Anònim ha dit…
sou els genis de can ràdio
penyabogarde ha dit…
tot el camp és un clam i escolta el programa dels xicots stereo2
Funktiago ha dit…
Aquest any encara ha sortit un últim disc del Hendrix:" Valleys of Neptune" amb força bona critica!
Segur que és mort? El Joan Carles i jo no ho tenim tant clar...Jimi forever...and ever...
el jimi estarà en persnna al programa....

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...