Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM a COMRÀDIO!

Comentaris

Jiménez Sin Santos ha dit…
hasta que no os fiche Interecomía o la COPE aún queda un buen trecho.

Sois buena gente, lo de la COM stá bien pero si llegais a la COPE conocereis a DIOS y llenareis el cielo de melodías.

Felicidades felinas
L'autor ha eliminat aquest comentari.
gracies Jiménez.

Si arribéssim a la COPE, però, podria ser que ens obliguessin a punxar Julio Igiesias i companyia.

El risc d'arribar a la COPE podria comportar que tinguéssim que fer algunes renúncies que posarien en entredit la filosofia del programa.

Amb la COM estem contents i preferim ser fidels a la nostra manera de fer. Ja coneixem casos de gent que practica la tàctica del camaleó per adaptar-se a qualsevol ràdio, diari o revista. No és el nostre cas.

Bona audició.
penyabogarde ha dit…
Bon estiu popets!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat loca

PREGÓ A GO-GÓ: EN CRISTÒFOL VA EN LAMBRETTA

Stereo 2 és una branca cultural molt rara i ambivalent dins de les set vides que conformen el ser premianenc. Som una andrònima reproductora de sons i cançons. Una màquina bipolar que emet arxius. Stereo 2 és part i art de la vida local i saluda la Festa amb uns projectes musicals treballats a fons. Començarem per la nit d'Eufòria, el tret de sortida, amb un set doble i comprimit de sonoritat llatina, jamaicana i northern soul. Plaça de l'Ajuntament, 12 de la nit de la transició del 8 al 9 de juliol. Abans, fora de festa, previ de previ, emetem el nostre programa standart, un paquet de boogaloo de la Fania arxivística i el nèctar prohibit dels Ohio Players -això serà la vesprada del 8 a les 9 del vespre a la ràdio local premianenca 95.2 fm dins del programa Sound System. I el dijous 10, tornem-hi, amb un vespre radiofònic (21 h - 23 h) mixturat per Xavier Traïd, format doble i bipolar, amb el títol intempestiu, confessional i aerodinàmic de EN CRISTÒFOL VA EN LAMBRETTA. Societ