Hola Pops!
Aquest vespre ens hem proposat de fornir el programa amb una selecció de temes associats al concepte del 'pànic'. Sabem que aquesta condició tindrà múltiples lectures i que pot derivar en tonalitats entre transcendents o passatgeres. L'objecte del nostre pànic no té límits ni pautes. El punt de partida és la nova sessió del cicle Fora de Joc Sis. Enguany ens hem fixat l'objectiu de transcendir la por i el temor des del món literari, cinematogràfic i -en el cas que ens ocupa- en clau musical. Pànic en llibertat, per riure o per plorar. Lliguem les sensacions del que és incert i fulminem un programa del tot multidisciplinari. Estigueu alerta i vigileu les espatlles.
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
Comentaris