Hola Pops!
Llei de vida i ara li ha tocat a l'Al Jarreau. Diu la dita que la música immortalitza els artistes i així serà. El nostre sentit homenatge a aquest cantant equilibrista i malabarista de les cordes vocals. El recordem molt, especialment en aquells temps vuitanters, sonant des del tocadiscos o en directe al Poble Espanyol. El cas Jarreau és especial i inclassificable, es podria ubicar en una baula de la cadena imaginària que uneix el soul tradicional dels anys daurats amb l'explosió de les pistes electròniques o del neo-Funk estil Prince. Sigui com sigui, era un geni, dominava el jazz i el pop, combinava sentit i sensibilitat i així el punxarem. A la cara B, la cosa va de més homenatges, els Flamin'Groovies, banda de culte, quintaessència del Rock'n'Roll pluralista i interdisciplinari: Arrels i interseccions. Tradició, psicodèl·lia, R&B, Power Pop, repertori infinit. Tot ofici. Tot terreny. Com mesclar Beatles i Stones a cops d'un turmix salvatge accionat a quatre mans per Elvis Presley i Bob Dylan. O sigui: Tot!
Comentaris