Salta al contingut principal

Sound System 566



Hola Pops!
Avui ens hem proposat de fer una minuciosa disecció d'un disc memorable que sovint hem ressenyat i que hem evocat parcialment en aquest programa. La caravana passa. El sol de l'albada s'escampa damunt de les dunes. Els grills emeten els seus senyals intermitents. Ecos i tornaveus. Les músiques texturen l'avenç de la comitiva. Hadley Caliman acciona armònics saxofonistics, com el so orgànic d'una bèstia perduda. Picarols i esquelles marquen el pas enmig del foc matinal. És l'eterna caravana de la reencarnació, la cançó del vent, l'arribada del sol, les evocacions de Sausalito, la font del ritme. Ens descobrim joiosos davant de Caravanserai. Un àlbum conceptual que manté intacta la seva llum. Atmòsfèric, organitzat, ben cuidat, el disc de Santana ens va arribar en el moment exacte, el varem adquirir i multiplicar. Encara podem aprendre moltes coses d'aquest bell moment.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
64 comentaris
Més informació

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...
10 comentaris
Més informació