Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 201



Comentaris

Anònim ha dit…
no sé si la diré malament però pel que veig esteu una mica monyes. sempre he vist la música brasilenya bastant bona però gai. No penseu que tinc homofòbia ni res que s'assembli , que no que no ,,, caetano veloso i el toquinho ja em feien la pinta que poden anar bé per les saunes gais i més bé va el rollete del brasilero modern i no torneu a pensar que desvario, que que no que no.. pues ara entre la sauna brasileira i el grupillo T-rex que ja era un posadillo de efebo gai i de monyetes musicales, bons sí, bons, gais bons , pas cap problema, titis, pas de problemillo i sona curiós només ho dic de curiositat i poc en contra, ei ei no en contra que no, que no. monya monya us queda el programa, pero que molt monya però sense que em tatxeu de homofobic que no que no. Valtros feu musica que ja és algo amb com està el pati.
Anònim ha dit…
No entenc la relació que ha d'haver-hi (segons tu) en l'equació: BRASIL+MÚSICA= GAI, a l'igual que la que fas amb T.REX.
També hi altres estils on podriem efectuar aquesta operació, el que passa és que estem parlant de MÚSICA no de l'orientació SEXUAL de l'intèrpret.
Malgrat la teva manera tendenciosa i desinformada com has tractat el tema, et convido a que ens escoltis al programa de dimarts de la mateixa manera que participas entrant i fent comentaris al nostre bloc.

Good Vibrations!!

R77
ja està bé que de tant en tant es facin intercanvis sexuals. cap proble ma. el que està clar és que la foto de les catarates de l'Iguazú ens recorda que podem fer un bon transvassament d'aigues.

visca el ram de l'aigua!
la mirada ha dit…
Un "SPAM" de La Mirada dels Premianencs:

Ja ha sortit a la venda el tercer i últim lliurament de LA MIRADA DELS PREMIANENCS (Passat, Present i Futur de Premià de Mar).

Aquest any és un DVD doble que vendrem fins Sant Jordi a 12€ a la nostra paradeta de la Plaça de l'Ajuntament i també el podreu trobar a quasi totes les llibreries.

Enguany hem fet unes samarretes molt lluïdes al ridícul preu de 5€.

Penseu que la compra del DVD i de les samarretes és el que ens ajuda a mantenir l'Arxiu Audiovisual.

+ info

...Perdoneu la publicitat i una abraçada!
haureu de pagar mil euros per fer publicitat en un blog de prestigi com el nostre, us passarem la factura que la portarà un motorista a la seu de la Mirada.
bon sant jordi.
Melvinco ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
la mirada ha dit…
Us pagarem amb una samarreta senyors!
El primer comentari és un vertader deliri. He llegit 8 vegades sinònims d'homosexual, 8 eh!
Home, si algú repeteix això 8 vegades en un text breu, jo dic que te una obsessió o quelcom no resolt. Si li serveix com a teràpia molt bé però si és comentar per comentar, crec que és una tonteria, una idiotesa, una imbecil·litat, una mamarratxada, una estupidesa, una ximpleria, una bobada i d'un cretinisme extrem. Dec tenir una obsessió jo també.

NOTA: És el mateix comentari que he eliminat a dalt. Així hi ha l'enllaç a la nostra web.
doncs ben mirat avui el nostre programa semblava un espai Querelle de Brest, amb motoristes barbuts, xupes de cuiro, posters de Freddy Mercury, el R77 amb rimel, jo portava sostenidors de punxa, el Traïd besava els controls i els de la tertúlia política han deixat anar unes olors de Chanel 5 que tombaven...també hem rebut la visita del lider de la comunitat arc-de-sant-martí de Manchester, senyor Agut i hem comprovat que tots els salvapantalles de ràdio Premià disparessin el careto de l'Elton John.
Efectivament, senyor del comentari número 1, nosaltres som trisexuals!
Anònim ha dit…
us agafeu les coses amb massa puntera.
vagi per davant que m'agrada el programillo.
Dic que us ho agafeu amb massa puntera si faig cas del signat "R77" una mica durillo quan diu que escric influenciat per manera tendenciosa. Ourg! Aurh! mil perdones.
i el signant "tatipagèssoulbizarre", argjth!!!! firmes, alto, el que vol arreglar la cosa, ui, aught!
la pena penita pena pel "LA MIRADA", Boujhyhhhh!!!! els altres dos, passe passe, bon royu, però nen, la MIRADA està ralladilla , uiggh!!! mal asuntejo, salta la ralla, xato, molt sensiblem, plis plis disculpe señor, ai, ai, whogggg!
una picoleta mica de sentit de l'humor, bravo, ehhh zooooo toro!!!
que la musica va estar bé, segur segur...
eihjk!!!!
bon royu, de moñy moñy en broma i prou que no passa res, alto nens.
Anònim ha dit…
Senyor onomatopeia (argjth, Boujhyhhhh, uiggh, whogggg):
li agraeixo que segueixi amb certa assiduïtat la lectura del nostre del blog, de la mateixa manera que li reitero la poca gràcia que té fent els comentaris.
Res personal, miri de treballar-s'ho una mica més.

R77
la mirada ha dit…
De súuper bon royu super nyaca pim pam i fora tope chulipiruli plas!

Consti que fugim tan ràpid com podem del "políticament correcte" i que som molt més propers de la gent que prefereix les "Putes" a les "Dones de la vida" però es que no li trobaria gràcia ni sentit al teu comentari ni amb l'ajut de quatre whiskys.
A mi o em va la seva música o no i tant se me'n fot si l'artista va de "manzanas con manzanas", "peras con peras", "manzanas con peras", "guayabas con peras" o li tira la macedònia.

Atxús... Salut!
Anònim ha dit…
uiii la cosa avança per el tobogan dels enfadats, que no, que no, que no. Si escric així no es per picar. Mirada, mirada que no que no. que esteu en un punt de sobrats i ja està . que a Premià sempre hi ha hagut sobradillos i no cau res, potser el que falta és una mica de mirar que som i que volem i no sé si aixó te a veure amb fer el elitista. a què no us atreviu a mùsica més combatitiva??? o no, o no, tot elitista que no caigui la categoria- O sigui que opino i us dic que a vegades us escolto i a canvi em critiqueu, o no, o no?
només veig una cosa em temo, ah ja la entenc. Diuen els espanyols (encara que jo com a independentista-cup no em sento d'ells), diuen els espanyols: DIOS LOS CREA Y ELLOS SE JUNTAN..a aquesta és la cosa de tot, un programa de música bona segura però parcial que no es pensi la gent que hi ha gent vàlida a la música del país, argjjjk!!!! o si, o sí, això pica? què faci onomatopeies? com si el que fa la gent quan parla no tingués onomatoèies? es que ara tothom parla així de bé o què...mireu el que dèia del Dios los crea y ellos se juntan...bons radiofonics però parcials i ara els tenim ajuntats amb la MiraDA que van al seu pal i vara amb què? amb filmacions també parcials?
vinga deixeu-me una onomatèia més:
sfoookkftohpukkk!!!! sort tenim premià que jovent cup ja s'escampa.
A que pica? rasqueu, feu programes, feu videius.
què no us enfadeu, una mica de calma, que algun dia escolto el sound siystem que alguns de la colla també tenen el videiu de mIrada, que no passa res que no que no.
que total aviat hi haurà noves noticies i cares i que us picarà més. Però allò del Dios los junta, pot ser topic però diu molt.
au vá, au feu el que és vostre que jo i els meus companys ja farem el nostre i no us enfadeu tant que jo només volia dir la ràdio que feu i portar alguna opinió que us molesta , a sí, esteu en guàrdia, ep au va que no us diguin res del melic.
quan vulgueu ens trobem al civic o a la nova o a la ràdio si voleu. i no tinc res de dir contra la musica no contra el que cada persona vol amb el sexe, que heu llegit malament. repasseu repasseu.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
després de llegir el darrer comentari, he quedat una mica estorat. No entraré amb consideracions formals, al cap i a la fí l'art abstracte en el fons és concret i figuratiu.

Si intento entrar en la substància del text, cosa difícil, podria creure que hi ha un cert concentrat epistemològic que, qui sap, inaugura un nou ordre del discurs (si Michel Foucault aixequés el cap, veuria trontollar tota la seva obra estructuralista).

Discernint el que es pot, el comentari sembla redactat amb un estomac neguitós. La sublimació d'un cert Premià mental que habita dins de la closca de qualsevol persona, pot acabar esquitxant tots els dominis.

Intueixo, enmig de la selva sintàctica del comentarista, que aquest amic practica una multiplicació d'enllaços que barregen política (superficial), nacionalisme, humor para-sexual, excesós d'etiquetització musical, dèries personals, joc de miralls creuat (jo penso, en clau psicoanalítica bàsica, que el comentarista enveja el seu propi futur, quan ell -ja grandet- s'haurà fet un forat enmig del complexe món que vivim fet de molts matisos).


Caram, em sorprenc a mi mateix, estic dedicant una resposta ponderada i moderada a un seguit d'esternuts síncopats perpetrats per un comentarista amistós.
D'acord, tanco el tema. Només un extrem per afegir: sí com diu l'amable cupàire, "Dios los crea y ellos los junta", doncs, té raó el xicot: Que stereo-2 i els amics de La Mirada dels Premianencs, facin bones "migues", i "s'ajuntin", és una bona dada. Sí aquesta amistat que ens "ajunta" vé dónada per intervenció divina (Deu !), doncs, ben mirat, acabaré creient en l'altíssim. De fet, ja crec en bruixes i dimonis.

No crec que s'hagi d'esborrar el misatge del comentarista independentista cupero, ni molt menys. Benvingut sigui a la galeria dels incunables.

Salut, mirada i música.
Anònim ha dit…
ui si quina inteligència més gran que tens, oh i buana oh, es veritat i no m'havia donat compte oh si oh si que ets dels que saben tot i escolten tot i els de la Mirada ui si oh que també saben i filmen oh clar molt bé sí sí.
Au va, si vols et faig un resumillo de tot el que ens estem dient oh si oh. primer es comença jo mateix amb una broma sobre sexe bisexual que no entens ni tu ni el teu amic, oh sí, matisssando surtiu i oh va au...una broma i el vostre sentit de l'humor fa figa. i mira que us h o dic més endavant que sí a vegades us escolto que tomba que gira, i res de res que em seguiu en plan penya emprenyada, vosaltres sabeu el que és una broma? oh no , que va, au.
més del mateix i ep, la Mirada, ara si que callo, la mirada de qui? la mirada ah la mirada feta des d'un punt de vista que no és tota la realitat i què? no, res, més llenya, o sigui que faig opinió i primer vosaltres de la radio i després la Mirada, ui, va, que no sigui dit, els amics s'han de fer amics i estar units. contratac intelectual, t'enteres? ui sí, teràpia molta teràpia ara sets psiquiatra ep: savi. La mirada també, ni falta que fa, però us tiren el salvavides que m'ofego. Esteu defensius i és normal d'acostumats a dir com és tot a notar com puja gent nova amb força, ah el vell problema, eh mirada? eh disc joquei's? en un plis plas venen nous aires i us ginyeu. I tot per una broma i sense haver insultat, oh oh, filmeu, filmeu, ens heu volgut dir que sou més experts ah si és veritat com que som tontets oi? ui sí que som independentistes, ho feu despectiu? res de res , que no heu sabut entendre la broma i ara us lieu,i alto! alto! que arriba la veu experta del estereo i la Mirada experta, però que us passa?
us costa entendre que els joves també conten? tallo ara, la moskejada para ep que si ara sou els de la radio i la mirada encara falta que us ajudi el Ernest Casadesus, el Joaquim Caimel o tomas Esteban, o l'alcalde i el del PP total, sou aixì de mimats..pouff com us posa de mal el ventre amb la revoltada que fem el jovent independentista amb majuscula i encara ens haureu de filmar, cremats esteu no? que filmareu el carrer amb les musiques que trieu, humor no no que va de broma
i ara què? seguim amb el psiquietria? Us heu passat una mica de no acceptar la broma. Rieu que no fa mal.
quin picarol toques?
quina zimbomba fregues?
quin esquellot piques?
quina castanyola repiques?
quina òptica utilitzes?
quina gatzara gaudeixes?
El teu cas és meritori, has inaugurat un nou domini de la comunicació.
Jo de tú, ho celebraria amb vodka fresc!
Extraordinari, fascinant, únic!
Anònim ha dit…
Crec que estàs equivocant, a part dels comentaris, el lloc on fer-los.
Aquest bloc no pretén ser un aparador on hem de suportar les teves dèries –et recordo que és l'espai del nostre programa musical–, no ho confonguis.
No és una questió d'encaixar o no crítiques; el problema és que, equivocadament, aprofites aquest lloc, que no és del teu grat, per barrejar-ho tot sense sentit ni nivell: "no cola", my brother.
Que té a veure la política amb la música?
Ha de condicionar ser, com dius, cupero per escoltar música?
A més tu no ets ningú per dir-me si la música que posem és parcial o no: és la que ens vé de gust, i per sort no hem de donar comptes a ningú.

Finalment, no es tracta de no saber acceptar una broma, sino de saber-la fer.
Que vagi bé!!

R77
Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
Hola a tots, jo tant sols escolto el programa perque m'agrada. No entenc res, què no hi han més emissores per escoltar música?
Alguna hi haurà de música catalana, CUMBAIA DEU MEU! Els dimarts a les 21h, 95.2, per alguns, per la raó que sigui, a les seves ràdios el dial no funciona i no poden canviar d'emissora, la ràdio emet unes vibracions paranormals i allà s'atura per als qui més ho necessiten, segurament per acabar de formar-se com a persones, per crèixer i aprendre dels que han viscut sempre envoltats de mùsica, de concerts, jam sessions segurament, això és nota, vaja jo crec que els ha fet molt feliços, i pel que veig també estan ficats en política pero no hi veig que ho conectin entre si.
Jo també tinc una edat hi els entenc, alguns joves s'adonaran d'aquí uns anys, bé, n'hi han que no maduren mai, espero que no sigui el vostre cas, es viu molt bé amb pau i tranquilitat en un mateix i gaudint de les coses que ens dòna la gana fer i punt, entre elles escoltar la música que ens agrada i que els escolti qui vulgui, no és obligatori escoltar-los, com he dit, hi ha emissores per tots els gustos i en política cadascú té la seva ideologia i s'ha de respectar la dels altres, estem en democràcia, hauria d'haver diàleg i respecte, no?
Ai, en fi, jo ja no em complico la vida, vaig a la meva sense molestar a ningú.
Un amic meu diu: l'amistat és llibertat,
amb els desconeguts encara ho hauria d'esser més, no creiu?

La que va a peu
Anònim ha dit…
Ou là là!
Mare meva quin "rebombori" hi ha per aquí!
Primerament felicitar al programa 'Sound System' i a la gent que el fa, DESINTERESADAMENT, i que dóna a conèixer música a qui no la coneix, i a disfrutar-la pels qui ja en són addictes.
Què té la música? la música és poderosa, et transforma, de vegades t'aïlla i et fa sentir realment a gust amb l'entorn.
Aquesta vida és lliure, oi? Llavors no és pas estrany que NO tothom tingui els mateixos gustos, oi?
Sinó, pensem una mica, quina vida més avorrida no? si a tots ens agradés el mateix...
Per coses de la vida estic ficada en el món científic, hi ha una teoria que explica que la varietat és el que dóna peu a noves espècies, formes, adaptacions... I que res més bonic com la combinació, per dir-ho d'alguna manera.
Així doncs, què passa amb el programa?
Que poseu música brasilera? I què, per alguna cosa és el vostre programa, o no?
I això dels gays... em sembla que aquest 'tinc meitat dona i què' té seriosos problemes.
Per començar, fa una espècie de barreja que ni ell/a s'entén.
A veure, com barreges temes filosòfics i de llibertat sexual amb la música? Qui diu que la música brasilera és de gays? I si ho és, què passa? Et molesta? Potser ets un gay no-autorealitzat i et fa por sortir de l'armari, o bé ets un nazi?
Perquè les coses clares i la xocolata espessa, en aquest món tothom és lliure d'expresar-se, de realitzar-se sexualment com vulgui, i és així el camí que segueix la revolució individual.
La gent està estressada, només que criticar i criticar, què tal si proveu amb respectar? Què tal si proveu amb aprendre dels grans, com ells fan dels joves, encara que no us ho sembli.
Segur que ja deveu tenir arrugues, tan criticar tanta onomatopeia.
Mare meva!
Bromes a part, perquè si 'tu' en fas, jo també en puc fer, per això estem en un 'món' lliure, oi?
Món, perquè això de país, de nació... sóc catalana i m'agrada on visc, m'agrada la història de Catalunya, l'esforç de tots els catalans per tirar endavant la terra. Però també sóc del món, i no em tanco a casa meva, perquè en aquesta vida no hi ha res més bell que aprendre, i saber, que cada dia pots descobrir coses noves.
Per això, sabent que sóc catalana, prefereixo ser 'del món'.
I per no atabalar més al personal, recalcar que si més no, una mica de cura amb l'ortografia, alguna falta se'ns pot escapar, no som pas perfectes, jo la primera que sóc tot desordre, però vaja... segurament 'meitat de dona i i què' si cuidessis més l'ortografia potser et faries respectar un xic més, només com a consell, eh? que aquí no és com amb els mòbils, que et cobren per caràcters, que aquí qui no escriu bé no té excusa (a excepció que la vida no li hagi donat la primordial oportunitat d'aprendre a escriure i llegir).
I últim punt, tan idees clares sembles que tens, o potser no perquè sempre dius que fas broma, a qui va la meva pregunta, per què no poses el teu nom? Que tens por? Si tan fidel ets al que penses digues el teu nom, tranquil, aquest blog és lliure, no t'anirem a pegar ni farem mal a la teva família. La vida és lliure, cal que t'ho recordi?
I bé, sense ànim d'anar de feixista, heus ací un petit refrany:
'perro ladrador, poco mordedor'

Salut i felicitat per a tothom :)
Cristineta*
Bona nit de diumenge, amics i amigues POPS!
No sé si tancaré la polèmica, però després de llegir comentaris i respostes, intento extreure algunes lliçons.
Tanseval el grau de vehemència, de seriositat o de cinisme que es pugui deduïr del polemista que ens dedica uns minuts del seu temps al nostre programa musical.
Primer de tot, agraïr les intervencions de la "que va a peu" (a veure si vens un dia "a peu" a l'emissora i ens saludes) i de la Cristineta, científica i melòmana, fidel oïent.
Vull aportar una reflexió estrictament personal i, per tant, susceptible de proveïr nous arguments de polèmica. Vist el tarannà que ha anat prenent "in crecendo", el que signa amb el criptic alies de "tinc meitat de dona i què?", m'agradaria puntualitzar algunes coses i evitar que siguin utilitzades de manera maniquea i barrejable.
Em sento al·ludit en l'assimilació política-cultura i, per tant, en mullaré. No amago que estic ficat en política (de fet, qui més qui menys n'està relacionat per activa o per passiva), en el meu cas ho estic a nivell de partit (tot i la meva indisciplina i autonomia de pensament). Com que no m'amago d'aquesta condició, em preocupa el reduccionisme que tendeix a assimilar partidisme amb activitats en altres esferes de la vida personal. Jo sempre he pensat que la política (en sentit universal, no en sentit "de partit") és ineludible de l'acció cultural, del debat cultural i de les relacions derivades. Dit això, em sembla que és prou palmari que la coexistència de la política amb la cultura no s'ha d'expressar en termes de coexistència interessada entre sigles de partit i cultura.
Si explico aquestes coses és per centrar una mica aquest confusionisme conceptual que, massa sovint, alimenta altres polèmiques i quan es verifica en el món de la música acaba passant factura (podriem estar uns dies parlant sobre la instrumentalització política de molts moviments musicals, recordem "la movida" o "el rock urbano" per part del PSOE dels anys vuitanta, el "rock català" per part de les administracions convergents, sense anar més lluny o, més recenment l'assimilació entre SGAE i ZP).
Ja veieu, que no estem inventant una polèmica...
Quans anys portem debatint allò de l'autonomia del discurs literari, del compromís polític del cinema o de les diverses fases de la cançó "protesta".
Torno a la meva opinió. Si existís un motllo per mesurar les derivacions musicals d'una ideologia i aquest s'hagués d'assumir, francament jo no faria ni política ni escoltaria música. Sortosament no corren aquests temps. Però no vull simplificar les coses. Els gustos són els gustos i ,a més, fins i tot allò que de vegades "no ens agrada", en funció del lloc i l'ambient ens pot resultar divertit o agradable (a vegades, ens passa a tots, quan escoltem o ballem certes patxangues en una festa, no?).
El tema del gust i els efectes secundaris que provoca qualsevol música em semblen difícils de rebatre i absurds de qüestionar.
M'agrada més parlar de música i de societat musical que parlar sobre les sensacions que produeix la música, bàsicament per el fet de que aquestes són irreplicables i del tot subjectives.
I ara tanco...de la mateixa manera que no barrejo sigles polítiques amb música, no tinc cap objecció a cercar els lligams socials, polítics, històrics o antropològics entre les músiques i les societats. Descriure el context social i polític en que neix un moviment musical és, a parer meu, interessant i gens partidista. Per exemple: m'agrada dir que Sly & the Family Stone eren una expressió cultural genuïna d'un sector social dels Estats Units dels 70 o que les cançons de Woody Guthire descrivíen la situació de la classe obrera en els anys de "las uvas de la ira" o que el punk inicial té una relació directa amb l'esclat social a la Gran Bretanya thatcheriana...i dir aquestes coses, no és fer "partit", en tot cas és senzillament fer cultura, fer política (en el sentit universal del terme) i descriure el sustrats que van originar i possibilitar aquelles obres. Això és, a parer meu, interessant i complementari a una informació musical que no es limita als impulsos del mercat, dels 40 principales o de les O.T. i similars.
Ho penso seguir fent. És la meva mitja taronja del projecte Stereo2.
Convido al polemista a venir a brindar amb una copeta, ja sap on som, els dimarts.
la mirada ha dit…
Crec que tampoc has entès el to del comentari amic/ga "Meitat de dona", i per si sonava massa bel·ligerant et demano sinceres disculpes.
D'altra banda titllar de parcial la nostra feina, per aquí si que no hi passo. Qualsevol "mirada" és subjectiva, es clar, encara que vulguis intentar d'objectivar al màxim com hem intentat fer des d'un principi.
Nosaltres hem fet la tercera part però encara hi ha feina per fer i la poden fer d'altres. Així que t'engresquem a agarfar-ne el testimoni, però l'única condició seria que intentessis ser el més objectiu possible i et ben asseguro que no és una tasca fàcil ni agraïda.
L'Arxiu Audiovisual però, que justament és la base del nostre treball, segueix endavant i està ple de "mirades premianenques", subjectives i diferents totes elles.
També et vull dir que d'amistats i coneixences en tenim moltes i de quasi TOTS els signes polítics (CIU, ERC, CUP, PSC, LA COALI... el PP no s'ha donat el cas, ves), i l'afinitat personal va més enllà del partit al que pertanyin o la ideologia que tinguin.
Afina una mica l'humor ostres, que si creus que el teu comentari tenia gràcia (encara no sé quina) s'ha perdut en la forma.
També abandono la polèmica (que no és ni això, de fet) sense cap mena de recança, faltaria més. Una abraçada!
Anònim ha dit…
sabeu què us dic?
que no em convençeu i el llautó s'us veu facilment i heu caigut a la trampa i per això insistiu en la mateixa cosa i elevada al cub. Rascant rascant torneu resposta fet els intelectualillus i oh sí oh és el que us funciona per fora oh sí quines exlicacions ! s'us veu el llautó i no trago, feu musica feu dvd feu però no em negareu que aneu de savis
com que em sembla que tenim una certa cultura discogràfica, podem afirmar que ens trobem davant d'un disc ratllat.

Haurem de canviar l'agulla i, sí això no resolt el problema, netejar els surcs amb gamusa o, en darrer extrem, millor desar-lo a la carpeta.
Anònim ha dit…
bona conclusió capità Tati!
quan un disc s'espatlla s'ha de desar i ja està.
He llegit algunes coses d'aquest senyor que vol polèmica i no sabria com qualificar-lo. Gratant a fons no m'estranya que es diguin tantes pocasoltades venint d'on vé i de les idees que té.
Una abraçada marinera.
penyabogarde ha dit…
De la mateixa manera que es poden tenir simpaties polítiques, es poden tenir simpaties esportives.
La Penya Bogarde barreja sense problemes l'esport i la música.
Tenim himne, tenim cant i, ben aviat, una victòria.
Visca el futbol club Barcelona!
Anònim ha dit…
“sabeu què us dic?”

No, la veritat és que a ningú li agrada ni li interessa la opinió d’un hipòcrit/a com tu, d’algú tan ignorant.
Però bé, tu fes fes, que cada vegada et contradius més!
(rodolí, i sense pensar-ho, a veure si aprens ;) )

“que no em convençeu i el llautó s'us veu facilment”

Convèncer? Si segons tu som uns ‘intelectuals’, et creus que ens deixaríem convèncer per un incrèdul/a com tu?
My godness...

“ i heu caigut a la trampa i per això insistiu en la mateixa cosa i elevada al cub.”

Parles de matemàtiques, oh, que bell, ja vas aprenent coses dels intel.lectuals, bé bé, així millores una mica la teva precària poesia barata.

“Rascant rascant torneu resposta fet els intelectualillus i oh sí oh és el que us funciona per fora oh sí quines exlicacions ! s'us veu el llautó i no trago, feu musica feu dvd feu però no em negareu que aneu de savis”

Aquí ningú va de res, en tot cas, ets tu el que intentes anar d’enrotllat! Va, picat, digues quelcom que es pugui autodefensar, perquè els teus arguments són pèssims.

Fas pena, sí sí, no tens res més a fer a la teva vida?
Ah sí, fer safareig “on no toca” i ‘para colmo’ “del que no toca” ;), i a més, amb faltes d’ortografia.

Com dirien a Olot, noi/a, estàs mal cardat/cardada!
Que hi cardes aquí?
Rien de rien :)
molt bona aquesta. Donya Cristina! Passi pel programa...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
mireu amics i amigues, diuen que "no hay mal que por bien no venga" i tota aquest increment de comentaris i rèpliques -si en som capaços i li sabem dónar la volta- serveix per parlar del sound system, de la música, dels gustos i dels disgustos. Al marge de les invectives i de la longitud de les respostes, un fet mereix destacar: el blog de la COMUNITAT SONORA estrena un espai d'opinió amb audiència renovada. Ja veus, amic "polemista", com ara podem dónar la volta a les inclemències. Descobrir les teves atencions i desconsideracions, ens ha permès coneixer opinions i salutacions de tota una Mirada dels Premianencs, d'una amable Cristina, una Cristineta, una que va a peu, un que va mirant el mar, una institució social esportiva dedicada a Winston Bogarde i, qui sap, altres que no han escrit comentaris però que també ho han seguit.
Bé, sigui dit, us convidem a participar en els debats de la COMUNITAT SONORA, podem parlar de música i cultura, com també de les relacions d'ambdues coses amb la ment, el cos, l'univers i els espais interiors i exteriors.
Reconsiderant certs comentaris com un mitjó ben girat, podem extreure quelcom de positiu. Les respostes obtingudes aporten declaracions quasi amatòries per la música que ens configura.
Salutacions siguin donades.
Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
Quin gran invent això d'internet amb els seus blocs: és la manera de comunicar-se i entaular converses, afinitats, discrepàncies, aportacions, desafeccions, coneixements…
Quan hi ha una intervenció i aquesta té una resposta, fa que la gent s'esforci escrivint i això enriqueix a tothom.

Salut i good vibrations!!!

R77
Anònim ha dit…
va,va,va que sembleu el papa de Roma ui perdó oh quina ofensa més aviat m'heu rallat un pas perdut oh si sou moolt correctes i tant, que fins un altre dia,o que en sou de perfectes i d'educats i què? vostes perdonin.
Anònim ha dit…
uiui
ja refumfunya la bèstia!!!
Remuga que remuga xD
Patufet,amagat a la panxa del bou,on no hi neva ni plou! que aquí no et saps defendre solet!
Bon pont per a tothom :)
penyabogarde ha dit…
hi ha gent que no vol tancar ferides...recomano que de les derrotes en sapiguem extreure nous horitzons. D'old Trafford, passem al Nou Camp...el Gamper ens espera...facin el favor de visitar el blog més optimista del planeta: el blog de la Penya Bogarde...

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'