Passa al contingut principal

Sound System 582


Hola Pops!
Sessió especial, monogràfica, monoestereofònica i monotemàtica dedicada a la figura de Jimi Hendrix. El guitarrista de Seattle, home de curta trajectòria i intensa activitat, va iniciar les seves prestacions tocant R&B en bandes de barriada, va fer incursions darrere de figures com els Isley Brothers i ho va posar tot de potes enlaire liderant un dels trios amb 'guitar hero' dels seixanta per excel·lència: The Jimi Hendrix Experience. La premsa i l'afició van dividir amistosament els seus cors en un combat d'estrelles entre partidaris d'Eric Clapton i partidaris de Jimi Hendrix. La descendència de l'art del trio guitarra-baix-bateria, va repercutir en els conjunts Hot Tuna, el trio de Jeff Beck o el cas dels Tapiman en el nostre país (ressenyat en el penúltim programa, gràcies a la visita d'en Max Sunyer). La carrera de Hendrix va quedar truncada, la seva mort va deixar molts interrogants, justament quan l'artista iniciava una reinvenció via-Band of Gipsys, al costat de Buddy Miles, tal vegada pensant en un futur vinculat al Jazz Rock que vindria amb l'adveniment del Miles Davis electrificat i de la seva posterior escola. Ens va deixar una guitarrística excepcional, un sentit de la tradició negra, una explosió psicodèl·lica i un mestratge reivindicat per milers i milers de guitarristes de totes les generacions. Som-hi i estireu les orelles!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'