Hola Pops!
Cinquanta anys després del Maig del 68 i cinquanta anys després d’una banda sonora que esdevé clàssica. Molt més enllà dels testaments, testimonis i herències en disputa, el Maig, aquell Maig, va ser un crit enmig de l’abisme d’una civilització decadent. No va ser un Maig estrictament francès. Va ser una cadena de primaveres internacionals, amb referents anticolonialistes, lluites d’alliberament múltiple, celebració, cops de porra i agitació mental. La música hi va ser, com sempre. De la música d’aquells dies en parlem i en fem una tria en el Sounda’. Proposem un especial Maig amb retrospectiva, retrovisor i pura dialèctica entre el passat, el present i el futur d’una revolta inacabada. Farem, doncs, un exercici de memòria sonora i destriarem el blat de la palla d’aquell camp de conviccions, impostures, invenció i, en bona part, assaig de revolució sota les llambordes.
Comentaris