Salta al contingut principal

SOUND SYSTEM 619


Hola Pops!
Seixanta anys després, l'any 1959 és una referència absoluta en termes jazzístics. Un any clau en el desenvolupament posterior de la gran música clàssica afroamericana del segle XX. Ressenyem aquest concepte a partir de la definició de Jazz dictada pel saxofonista Chico Freeman i ho fem deliberadament, i és que el Jazz no és un estil ni és un gènere musical, és del tot plural i sobretot és un moviment, més que no pas un compartiment i una marca. Aquell any va esclatar tot i ens va mostrar la nova era del Hard Bop, del Free Jazz, de l'Avantgarde, del Jazz modal i, en definitiva, va ser el vertex d'una de les històries més apassionants del món dels sentits. Ho provarem amb petites dosis i us emplacem a més sessions que vindran dedicaes a uns altres registres musicals que agruparem sota el concepte 1959 Series. La cosa va de rememorar anys seminals en el terreny de les persones i les coses. Va de Sounda'.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...