Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 620


Hola Pops!
Diuen els oracles de la historiografia de la música negra que el concert de James Brown de l'any 1962 a l'Apollo de Harlem va ser una cosa excepcional i que va representar un gir copernicà en la transmutació dels generes afroamericans dels anys 50. Es diu tot això i ho certifiquem des de la nostra casolana acadèmia del bon gust. Efectivament Live Apollo 62 és el vertex de la transmutació del Doo-Bop, del Rhythm and Blues i del Soul de primera fornada, en un estadi d'interregne que donarà llum al Funk més ardent i trepidant. Ara bé, la pauta, el ritme, el moment precís, requeriria d'un mestre de cerimònies investit com a president d'aquell procés de transformació. Estem parlant del Padrí del Soul i emperador del Funk: Mister Jaaaaames Broaaaawn!
Així doncs, amb aquestes credencials sonores i immersos en uns anys de sublevació antiracista i de defensa dels drets de les minories dignes i rebels, ens arriba la plasmació escènica d'aquest aplec dels mil subgèneres de la jove Amèrica negra i assistim a l'aparició d'una orquestra que obeeix la severa i indiscutible autoritat d'aquest artista ballador, director, arranjador, controlador i ocasional toca-tecles, de nom Jaume i de cognom Fosc com el costat amagat de la força. De la nostra força!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'