Hola Pops!
Diuen els oracles de la historiografia de la música negra que el concert de James Brown de l'any 1962 a l'Apollo de Harlem va ser una cosa excepcional i que va representar un gir copernicà en la transmutació dels generes afroamericans dels anys 50. Es diu tot això i ho certifiquem des de la nostra casolana acadèmia del bon gust. Efectivament Live Apollo 62 és el vertex de la transmutació del Doo-Bop, del Rhythm and Blues i del Soul de primera fornada, en un estadi d'interregne que donarà llum al Funk més ardent i trepidant. Ara bé, la pauta, el ritme, el moment precís, requeriria d'un mestre de cerimònies investit com a president d'aquell procés de transformació. Estem parlant del Padrí del Soul i emperador del Funk: Mister Jaaaaames Broaaaawn!
Així doncs, amb aquestes credencials sonores i immersos en uns anys de sublevació antiracista i de defensa dels drets de les minories dignes i rebels, ens arriba la plasmació escènica d'aquest aplec dels mil subgèneres de la jove Amèrica negra i assistim a l'aparició d'una orquestra que obeeix la severa i indiscutible autoritat d'aquest artista ballador, director, arranjador, controlador i ocasional toca-tecles, de nom Jaume i de cognom Fosc com el costat amagat de la força. De la nostra força!
Comentaris