Salta al contingut principal

SOUND SYSTEM 651


Hola Pops!
Avui us oferim un Soul Corner de format directe, intimista i enregistrat en el petit local Bitter End de Nova York. Imagineu-vos un espai petit amb taules, poca llum, fum i coctelera diversa. Un indret fet a la mesura justa del Soul directe, auster i delicat que interpreta Curtis Mayfield. Ja està tot dit. Ara us presentem Curtis Live, un disc que reviu aquella sessió de butxaca esdevinguda una nit de gener de 1971, justament quan el nostre artista iniciava una carrera en solitari al marge dels memorables Impressions. Tastarem, doncs, amb proximitat i caliu escènic, les arts d'un Mayfield vocalista i guitarrista acompanyat del seu quartet base integrat per Craig McMullen a la segona guitarra, el seu fidel Joseph "Lucky" Scott al baix elèctric, Tyrone McCullen a la bateria i Henry Gobson a les congues, bongos i altres andròmines percutives. Benvinguts sigueu al Bitter End Night Club de Nova York. Comença una nit de tardor amb el Sounda' des del cor de la Jove Amèrica Negra. Solvència contrastada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...

PREGÓ A GO-GÓ: EN CRISTÒFOL VA EN LAMBRETTA

Stereo 2 és una branca cultural molt rara i ambivalent dins de les set vides que conformen el ser premianenc. Som una andrònima reproductora de sons i cançons. Una màquina bipolar que emet arxius. Stereo 2 és part i art de la vida local i saluda la Festa amb uns projectes musicals treballats a fons. Començarem per la nit d'Eufòria, el tret de sortida, amb un set doble i comprimit de sonoritat llatina, jamaicana i northern soul. Plaça de l'Ajuntament, 12 de la nit de la transició del 8 al 9 de juliol. Abans, fora de festa, previ de previ, emetem el nostre programa standart, un paquet de boogaloo de la Fania arxivística i el nèctar prohibit dels Ohio Players -això serà la vesprada del 8 a les 9 del vespre a la ràdio local premianenca 95.2 fm dins del programa Sound System. I el dijous 10, tornem-hi, amb un vespre radiofònic (21 h - 23 h) mixturat per Xavier Traïd, format doble i bipolar, amb el títol intempestiu, confessional i aerodinàmic de EN CRISTÒFOL VA EN LAMBRETTA. Societ...