Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 660


Hola Pops!
Avui us oferim un material deliberadament avantguardista i sempre actual. Ens endinsem en la singular sonoritat del que fou el buc insignia del Rock Alemany dels anys 70. Presentem el disc Future Days, un treball atmosfèric i penetrant a càrrec del grup CAN. El mateix títol del disc ja indicava una voluntat futurista i una aposta artística perdurable. La banda ja no existeix però va deixar un llegat impresionant d'àlbums que inauguraven un període de transformació musical més enllà dels pressupostos culturals de la música progressiva d'aquells anys. Can van ser inclassificables, difícils d'ubicar en les prestatgeries musicals i enormement transformadors. Just quan el Rock Simfònic presidia escenaris i llistes de vendes, emergia Can, cavalcant entre una certa orientació jazzística, psicodèl·lica i derivada de la cultura centre-europea. Les bases rítmiques orgàniques de Can anticipaven el que vindria anys després amb les tendències del techno i l'electrònica digital. Els temps passen i Can perdura com un cas especial que va il·luminar tota una escena presidida per ells mateixos i contemporanis seus com ara Amon Düül, Faust, Popol Vuh, Embryo o Guru Guru. De tot allò en van dir Krautrock i els seus espectres perduren i ens visiten aquesta nit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'