Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 666


Hola Pops!
Toquem fusta. Vade Retro Virus 666! Avui us presentem el Sounda’ 666, el programa del diable, del dimoni, de satanàs i del mal assumpte que ens empaita en aquests dies de confinada existència. Proposem un joc de números i de lletres. Donarem la volta a la xifra triplicada del número sis i ho farem amb la idea de que aquest sigui un antídot d’allò més efectiu.
Hem arribat al 666 quan encara recordem el 222, la triple numeració que correspon a la ‘galleta que se pide por su número’.
Anem, doncs, avançant entre xifres i més xifres, sense perdre la memòria i ultrapassant límits i confins. Heus aquí un programa que numèricament ens pot associar a les tenebres però que no serà del tot així. El Sounda’ d’avui serà un espai inspirat en el “banyeta” però també desfermarà altres paratges amagats darrere del cortines del soterrani paranormal: Terror, horror, humor, por, dimensions desconegudes, para-ciències i, sobretot, com sempre, músiques disperses del sistema sonor. Prepareu-vos clientela! Els protagonistes de la sessió, per ordre d’aparició, són Howard Shore, The Cramps, Si Zentner, Jack Marshall, Joy Division, Hermanos Calatrava, The Ventures, Wendy Carlos & Rachel Elkind, Nick Cave & The Bad Seeds, John Barry, Annie Lennox i Vampires’ Sound Incorporation.
Farem una prèvia i un incís: El programa d’avui també vol ser un homenatge al cantautor de souls i esperits, Mister Bill Withers. Aquest artista, figura senyera del nostre Sounda’ va apagar la seva veu fa dues setmanes i avui iniciarem el programa amb un recordatori sonor, a la memòria d’un dels grans.

Comentaris

Fissi ha dit…
reirse de lo que sucede me parece muy desafortunado
Stereo2 ha dit…
Hi ha una frase mundialment coneguda que diu "Al mal temps bona cara". També coneixem una variació més prosaica de la mateixa "Qui canta, el mal espanta". Aquí ningú s'en riu del que està passant. En tot cas, ben al contrari, justament per entendre que les coses estan malament, intentem anar de cara. Senyor Fissi, vostè té bons sentiments però li manca una mica de precisió quan es tracta de parlar dels sentiments dels altres.
penyabogarde ha dit…
Senyor Fissi, els senyors d'aquest programa entretenen el confinament com fan els de Barça TV passant partits històrics. Tot ajuda a fer més suportable la gàbia. Potser que es dediqui a criticar a Ana Rosa Quintana, Farreras i Susana Griso, tres exemples del que no s'ha de fer quan passen coses greus. Gent que remena els sentiments de mala manera a base de sensacionalisme i manca de pudor.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'