Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 678


Hola Pops!
Tanquem barraca. Xapem establiment. Ha estat una temporada excepcional i inusual. Ens varem capbussar en un setembre qualsevol, suant cansalada. Va arribar la tardor, com sempre, humida i agitada. L'hivern es va estroncar quan ja declinava. La primavera fou segrestada per un bitxo intercontinental. Des d'aleshores hem estat al peu del canó, multiplicant sons i imatges, cavalcant enmig dels erms confinats i adobant territoris sonors a cor que vols. Hem redoblat l'equip i ens ha sortit prou bé. Saludem en Xavi Traïd, controlador de gran solvència i home de paciència i complicitat a prova de totes les contingències. La veu d'en Xavi apareix regularment en els programes del Sounda, ja siguin ordinaris o confinats. Aixequem la copa a la seva salut i ho fem amb renovades expectatives de seguir caminant per can Sounda'. El darrer tram dels dimarts enllaunats ha comptat amb el concurs i l'ajuda puntual del tàndem Triola/Solé. A tots ells, una infinita gratitud.
Ara us presentem un programa de final de curs. Un programa que va de VACANCES ESTEREOFÒNIQUES. Enguany ens saltem el clàssic Sounda' de Festa Major, som dels que apostem per les festes obertes i compartides i hem optat per un punt de fuga estacional. L'any 2020 ha estat literalment el de la dimensió desconeguda. Un any de males notícies, noves resistències, canvis de paradigma, reinvencions personals i col·lectives. Ens toca desitjar-vos un bon estiu, un retrobament gradual, responsable i amable entre famílies, amistats, seguidors, coneguts i espectres en general. Us oferim un programa variat, eclèctic, estival, fresc i embolicat en una bossa de viatge. Bon estiu a tothom i, sobretot, cuidem-nos i retornem plegats al món de les músiques i les imatges.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'