Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 692

 


Hola Pops!
Avui us presentem un Sounda' d'arriscada prestació. Anem a combinar imatges, sons i geografies entorn del món del fotògraf i retratista nord-americà Mike Disfarmer. Us presentem el seu especial Disfarmer Studio. Un monogràfic del nostre programa dedicat a la figura d'aquest artista que va saber retratar l'esperit i les formes de la societat dels Estats Units més profunds. Des del seu prisma documentalista, Disfarmer transitaria per les sendes de Walker Evans i Dorothy Lange, eminents testimonis de la cara oculta del somni americà. Avui ens guiarem per les zones obertes de Mike Disfarmer amb la conducció sonora del guitarrista de Baltimore, Bill Frisell. Aquest músic es va fer un forat entre les avantguardes dels anys vuitanta gràcies a la seva entrada en el segell alemany ECM. El recordem a Zeleste enfilant les sis cordes al costat de Jan Garbarek en un concert memorable. La sonoritat de Frisell, però, semblava que es tancaria en les arestes més tenses i intimistes del nou Jazz contemporani. Ben al contrari, el guitarrista va demostrar la seva capacitat de tocar tots els papers de l'auca i es va convertir en un tot terreny de la música popular d'arrel nord-americana, realitzant incursions en l'escena de Nova York al costat de John Zorn, replicant experiments de la tradició jueva combinada amb el Jazz. Més endavant, el mateix músic va recorrer les muntanyes i els camps, va remuntar rius i glaceres. Frisell es va centrar en la relectura de la tradició popular des de la cultura Hillbilly fins als retrats originats dels anys de la depressió. D'aquest treball enciclopédic hem retingut els seus particulars homenatges a la cultura de la classe obrera dels Estats Units, als temps de la lluita sindical i pagesa, als temps que patiren la cacera de bruixes i la liquidació d'una enorme base productiva de progrés social i cultural. Frisell va fer el seu tribut a Walker Evans rescatant fotografies per lluir a les portades dels seus àlbums i va fer el mateix, corregit i augmentat, presentant l'homenatge que avui disposem dedicat a la figura de Mike Disfarmer. Avui us oferim un Sounda' fotogràfic i musical. Obrim les portes al Disfarmer Studio











Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'