Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 692

 


Hola Pops!
Avui us presentem un Sounda' d'arriscada prestació. Anem a combinar imatges, sons i geografies entorn del món del fotògraf i retratista nord-americà Mike Disfarmer. Us presentem el seu especial Disfarmer Studio. Un monogràfic del nostre programa dedicat a la figura d'aquest artista que va saber retratar l'esperit i les formes de la societat dels Estats Units més profunds. Des del seu prisma documentalista, Disfarmer transitaria per les sendes de Walker Evans i Dorothy Lange, eminents testimonis de la cara oculta del somni americà. Avui ens guiarem per les zones obertes de Mike Disfarmer amb la conducció sonora del guitarrista de Baltimore, Bill Frisell. Aquest músic es va fer un forat entre les avantguardes dels anys vuitanta gràcies a la seva entrada en el segell alemany ECM. El recordem a Zeleste enfilant les sis cordes al costat de Jan Garbarek en un concert memorable. La sonoritat de Frisell, però, semblava que es tancaria en les arestes més tenses i intimistes del nou Jazz contemporani. Ben al contrari, el guitarrista va demostrar la seva capacitat de tocar tots els papers de l'auca i es va convertir en un tot terreny de la música popular d'arrel nord-americana, realitzant incursions en l'escena de Nova York al costat de John Zorn, replicant experiments de la tradició jueva combinada amb el Jazz. Més endavant, el mateix músic va recorrer les muntanyes i els camps, va remuntar rius i glaceres. Frisell es va centrar en la relectura de la tradició popular des de la cultura Hillbilly fins als retrats originats dels anys de la depressió. D'aquest treball enciclopédic hem retingut els seus particulars homenatges a la cultura de la classe obrera dels Estats Units, als temps de la lluita sindical i pagesa, als temps que patiren la cacera de bruixes i la liquidació d'una enorme base productiva de progrés social i cultural. Frisell va fer el seu tribut a Walker Evans rescatant fotografies per lluir a les portades dels seus àlbums i va fer el mateix, corregit i augmentat, presentant l'homenatge que avui disposem dedicat a la figura de Mike Disfarmer. Avui us oferim un Sounda' fotogràfic i musical. Obrim les portes al Disfarmer Studio











Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat loca...

SOUNDA' 827

  Hola Pops! Doble sessió del Sounda'. Obre el programa una raresa del període Prestige del baterista Idris Muhammad . Un artista de les baquetes que ha fet de tot en el món del Jazz i que va gaudir d'un paper singular en els temps del Jazz Rock d'orientació Funk. Idris va tocar amb grans del Jazz com Pharoah Sanders, Nat Adderley o Lou Donaldson. Fins i tot es va atrevir en el món del Rock en algunes sessions amb la mítica banda Little Feat. Avui farem un tastet. La segona part serà una ressenya sonora del projecte que vincula música de combat i presons. Una experiència de la qual el baterista premianenc Marc Ayza n'és un referent de primera. El Sounda' obre les portes a un dels grans esdeveniments de la cultura musical més compromesa que tindrà Premià de Mar com a base. Just aquesta mateixa setmana. Som-hi, Pops!