Salta al contingut principal

SOUND SYSTEM 749




Problemes tècnics van impedir que ahir poguéssim fer el Sounda' amb les condicions habituals del programa. Us demanem disculpes i el proper dimarts hi tornem amb el convidat sonor Enric Almar

 

Hola Pops!

Avui tenim convidat sonor i relliguem músiques, fotografies i textos entorn de l'Enric Almar. La cosa va de que l'amic Enric presenta exposició fotogràfica en tota regla i ho podrem visitar aquesta primavera a la llibreria i disqueria de l'Illa del Tresor de Premià de Mar. L'Enric és un dels nostres i avui passarà per l'adreçador de l'estudi 1 de Ràdio Premià de Mar marcant un Sounda' dels que es veuen, es miren, es toquen i s'escolten. El projecte Música en Blanc i Negre és la plasmació gràfica d'un període de l'escena barcelonina i de les músiques i locals que en bona part la vertebrarien.

El recull fotogràfic abarca el breu i intens trienni 1991-1993 i condensa una etapa de transicions escèniques, urbanes, nocturnes i musicals. De tot plegat en parlarem amb el protagonista de la nit i així seguirem el fil que ens caracteritza: Vint anys de Sounda', vint anys d'acció, comunitat, memòria i impuls de les arts que sonen. Com sempre, doncs, projectant textures, imatges i entorns humans per sistema.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
64 comentaris
Més informació

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...
10 comentaris
Més informació

SOUND SYSTEM Extra!

Hola Pulpos ! Un proyecto boyante como Sound System no podría entenderse en su totalidad sin traer a colación una parte del patrimonio de la cultura musical más cercana. El programa de hoy viene a cubrir esta ausencia. Hoy pinchamos música cercana, intimista y gozosa. Para deleite de un público acostumbrado a una amplia gama de estilos. Nos apetece mostrar una selección que intenta resumir el espíritu de una época. Hablamos de la gran época de la música popular española. Las décadas de los 60, 70, 80 y 9o nos ofrecieron distintos capítulos de una historia cultural a menudo dominada por lo anglosajón. Hoy, sin acritud, desmenuzamos el catálogo de tres mascarones de proa: Julio Iglesias -genuino crooner de masas y ídolo intergeneracional-, José Luís Perales -digno representante del intimismo y la sencillez- y, por dejar clara la pertenencia a un amplio mundo hispanoamericano, Luís Aguilé -trobador inclasificable, cantante del exilio y la melancolía-. Esto es lo que el tiempo del progr...
22 comentaris
Més informació