Hola Pops!
Avui lliurem un Melting Pot, el monogràfic, dedicat a una part concentrada de l'obra, vida i miracles del teclista/home orquestra/compositor/versionador/arranjador Eumir Deodato. Un brasiler tot terreny, dels que quan juguen fan espectacle damunt la gespa, la toquen, la retoquen, xuten i converteixen les peces més senzilles en obres riques en matisos, textures i atmosferes. Es va fer molt famós reinventant el Zaratustra de Richard Strauss i no en va tenir prou. Ara tastarem els anys posteriors del geni i entrarem en el període 75/76 amb incursions dins del món del Pop i del Rock a base de material adobat de groove transatlàntic.
Ho va fer amb temes d'alt risc, rellegint Led Zeppelin -com a dada pressumptament abizarrada- i materials dispersos de la música popular. No donem més pistes: La caixa de sorpreses del carioca és un no parar de mixtures de Jazz, tropicalisme i música global "avant la lettre". Som-hi Pops. La calor apreta i toca platja o bosc!
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
Comentaris