Hola Pops!
Seguim empaquetant els programes del nostre vintè aniversari en antena i avui presentem un monogràfic especial dedicat al geni i a la figura de Burt Bacharach. El compositor, lletrista i genial artista va fer de tot i força adobant de continguts i formes al bo i millor de les escenes sonores i cinematogràfiques. La presència del mestre fou determinant per a molts grups, cantants i cineastes. La música de Bacharach ofereix un toc personal caracteritzat per una delicadesa continguda. Algunes de les seves peces podrien nodrir l'àmbit del sucre sonor però ell, com a bon pastisser, mesurava les dosis d'emoció sense entrar en afectacions impostades. Bacharach va trobar el click imprescindible que segellava una manera de fer caracteritzada per arestes arrodonides i atmosferes d'alt voltage sentimental. Avui us convidem a fer un viatge per algunes de les seves composicions i en gaudirem escolant lectures sorprenents a càrrec d'un arsenal d'interprets de cultures musicals dispars.
1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
Comentaris