Avui a l'Auditori es festeja el Dioptria. Una festa per recordar el clàssic dels clàssics: Dioptria de Pau Riba. Disc i coberta. Contingut i contenidors d'una obra rememorable i commemorable.
oh, no hi podré anar. crec que per sort, Tv3 ho enregistra, a veure si ho enganxem.
esperem una crònica de l'event.
Anònim ha dit…
en xavi gascó i jo ens hem perdut levent per un problema informatic del servicaixa, teniem les darreres entrades i salta el sistema informatic de la caixeta, ostres, miro la NIT AL DIA de la MÒNICA TERRI"BLES", i veig el Pau Riba amb el cap pelat dient que ha estat maco. collons!
Sr. soulbizarre, ja m'he linkat aquest blog. Si té alguna pregunta sobre dreadlocks endavant...XD. Per cert, què li va semblar l'esperat concert?
Anònim ha dit…
Pau Riba forma part d'una estirp de cantants en vies d'extincció: la dels cantants que no saben cantar. Avui dia, amb tantes escoles de música i professionalització de la indústria discogràfica és gairebé impossible que algú que no sàpiga cantar arribi a tenir cap mena d'èxit, per bo que sigui. Perquè al meu entendre cantar bé no és una condició indispensable per a ser un cantant bo o interessant. A mí la perfecció m'acaba avorrint. Recomano el discos del John Greaves a tots els que pugueu coincidir amb mí en aquesta idea.
Comentaris
crec que per sort, Tv3 ho enregistra, a veure si ho enganxem.
esperem una crònica de l'event.
Per cert, què li va semblar l'esperat concert?
Avui dia, amb tantes escoles de música i professionalització de la indústria discogràfica és gairebé impossible que algú que no sàpiga cantar arribi a tenir cap mena d'èxit, per bo que sigui. Perquè al meu entendre cantar bé no és una condició indispensable per a ser un cantant bo o interessant. A mí la perfecció m'acaba avorrint.
Recomano el discos del John Greaves a tots els que pugueu coincidir amb mí en aquesta idea.