Passa al contingut principal

Comentaris

la primera vegada que el vaig escoltar va ser dins d'un doble LP de Frank Zappa & the Mothers of Invention. El tio ho tocava tot i per tots els registres. Fins i tot el vaig veure tocant la bateria, "in person" a Terrassa amb un grup format per Peter Erksine, John Abercrombie i Marc Johnson... el bateria Erskine va baixar al públic a xerrar i el Brecker va agafar les baquetes i no es podia distingir la baterística del Brecker de la del Erskine. Crec que el seu mentor a Catalunya va ser el saxofonista Joan Roca (sempre a la reserva, segur que aquest Joan li dóna mil voltes al mediàtic Llibert Fortuny).
Brecker is here!
SOUNDA' ha dit…
frase:

""""""
pregunta:
què és negre, rodó, va d'etiqueta i porta calçotets?
resposta: el disc.

a)és negre perquè és de vinil.
b)és rodó perquè permet el desplaçament de l'agulla.
c)va d'etiqueta perquè sapiguem el seu nom.
d)porta calçotets per preservar-lo de la pols.

Un diccionari enciclopèdic mínim: el vinil, la rodona, la galeta i la bossa, la portada, l'agulla, el plat, les botigues de discos, el misteri de cada nova adquisició.

Molts anys, moltes hores, d'atenta escolta. D'obstinat culte al fetitx de la preuada mercaderia.

I tot just comencem.

""""""
Anònim ha dit…
Recordo un estiu de finals dels 70 en un pis del carrer de Joan Prim on ens trobàvem l'Àngel, la Montse, en Joan Roca i jo mateix entre d'altres, la portada d'aquell disc dels Brecker Bros. on es veien les cares dels dos germans, Michael i Randy…
Fantàstic!!
joan prim 78-80? sempre plovia!
Joan Prim 7! off course! la comuna musical per excel·lència! dels anys 80!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'