Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 153





Stereo2 estem en deute amb Michael Brecker. Aquest saxofonista ha viscut una trajectòria descomunal de creació, col·laboració, treball, connexió i eclecticisme. Alguns l'anomenaven "el saxofonista perfecte", altres s'espantaven amb la seva tècnica fora del comú. Altres, com nosaltres, ens acostumavem a la seva omnipresència dins de les discoteques casolanes. Ara estava amb Frank Zappa, ara estava amb James Brown, ara marcava una frase a la galàxia funkadèl·lica, després treia el cap per els estudis ECM i facturava el millor de Pat Metheny o podia posar la seva sonoritat al servei d'Eric Clapton quan aquest darrer s'arrossegava en el període més gris, fins i tot va flirtejar amb l'escena pop de Nova York i el teniem al costat del millor Lou Reed. I la seva obra particular, els seus quartets, els seus treballs a Impulse, i els Step Ahead i, sobretot, la millor banda de vent funketitzat de tots els temps: la Brecker Brothers Band... amb el fidel germà Randy i el primer David Sanborn, el millor Sanborn! Decididament el Brecker no es pot abastar amb un telex com aquest. Que soni sempre!

Comentaris

Anònim ha dit…
no ha tocat amb Chenoa? pregunto per preguntar
Rodolfo ha dit…
com que veig que can tati esta desactivat provo de dir-ho aquí:

presentem els cantimplores al yamshes!
ep! sempre et visito encara que no pugui escriure per problemes tècnics al teu blog...i no estic desactiviat!!!!

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'