Passa al contingut principal

ESPECIAL SOUND SYSTEM 200!!



Hola Pops!
Els stereo2 assoleixen la fita dels 200 programes del sound system.
Dues centes clatellades sonores en forma de galetes digitals i analògiques, expulsant funk, soul, ritmes llatins i africans, rareses del soterrani, visites a Jamàica, excursions a Llatinoamèrica, rocks i pops inclassificables, arxius incunables.
Arribar als 200 programes a base de música intempestiva té un valor afegit: la vocació decidida d’un equip entusiasta al servei de la revolta sonora.
Aquest dimarts a les 9 del vespre, la punxarem grossa!



Comentaris

Anònim ha dit…
Habies hecho un buen trabajo. Ahora os queda destruir Eurovisión y dejar bien alto el pabellón del arte.
Anònim ha dit…
el merit que teniu és que ho feu sense subvenció i amb ganes de fer-ho bé i us ho passeu bé, en un poble en que hi ha clientelisme entre entitats i ajuntament i massa pilotisme.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
aquest darrer comentari és mereixedor d'una reflexió. Sense entrar en la polèmica, m'atreveixo a suggerir que una entitat és un projecte en marxa que pot funcionar de moltes maneres. En el nostre cas, Stereo2, som una "entitat" d'estructura mínima que treballa radiofònicament de manera regular i que manté un testimoni vital de passió per les músiques. Ens motiva i ens agrada. Pensem que la nostra aportació ocupa espai. Ocupa l'espai de l'aire quan es mou i emet música. Sabem que un Stereo2, fora del nostre país, possiblement assoliria un reconeixement i, qui sap, una consideració més gran. Però toquem de peus a terra, les músiques que configuren el nostre sound system no transiten per la pista principal ni tampoc ho pretenem. Posat's a parlar de l'espai real que ocupa Stereo2 en el context local, podem dir que -amb reconeixement institucional o sense aquest- fem una activitat real, en temps real i amb material real, ni millor ni pitjor que altres, ara bé: ho fem amb regularitat, estabilitat, projecció i dedicació. Més que moltes altres entitats (que gesticulen i ofereixem fum) i menys que moltes altres (que, ben segur, han encertat en estratègies més profundes).
I tant que som una entitat!
Fins i tot, estem oberts a una subvenció!
Fins i tot ens deixaríem contractar, divulgar i estimar...
Només depen de la sensibilitat dels contractadors/divulgadors/estimadors.
De moment, tenim projecte, audiència, una bona companyia a la ràdio local i una disponibilitat total a rebre suports i elogis.
Què coi!!! Ho fem bastant bé!!!!
Anònim ha dit…
Dit el que ha dit l'Àngel només afegir:
"una vida sense música
no és una vida sonora"…

Què divertit és viure sonorament!!!!!!


R77
Anònim ha dit…
no és per molestar ni per aiguar-vos la festa, però el programa que feu no té massa de valent. Que poseu discos ho pot fer tot bitxo vivent i em crec que sou pedants amb exces. Us felicito per durar molts dies i la resta no us aniria malament de planteijar altres maneres menys separades de la gent que va a peu.
Anònim ha dit…
Mira, noi de la calma: no sé que hi fas aquí, perque ningú t'ha convidat al nostre aniversari.
És molt lleig entrar en un lloc on no fas falta, però ja que has vingut saps que et dic:
Good vibrations, my friend!!!


R77
Anònim ha dit…
Felicitats pels 200 programes, la meva cultura musical obviament no es pot comparar amb la vostra es per això, que us escolto cada dimarts per que m'agrada molt la música que posseu, algunes seccions més que d'altres.
És una pasada el que aprenc cada setmana; el que més m'agrada és la salsa, reggae, funky i jazz (escoltar un diumenge a la tarda estirada al sofà al Chet Becker em transporta a una altra dimensió, pero de cop i volta em puc aixecar, possar-me el Willie Colón i ballar i ballar, molt diferent, oi, tot plegat?
També em passa amb el cinema: intriga, de por, comèdies i m'encanten els clàssics.
Quina llàstima certs comentaris que rebeu, però "buenu pasando".
Bé,no m'enrotllo mès i repeteixo: FELICITATS i que dureu molt i molt.
Petons
quí ets? va! m'emociona que et faci bon servei el nostre programa...
i el senyor de la calma, carai, quin malhumor, no?

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'