Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 247

Hola pops !

Què tal la calor? Suportable oi? Apa, doncs, i prepareu-vos a un Sounda' del tot memorialistic i decididament maleït. Les Super Sessions d'avui foren l'avantsala de les jam sessions del rock expansiu dels setanta. Terreny abonat a l'exercici jazzistic, les jams sessions formaven part del garatge i de l'estudi fins que Al Kooper va convocar Stephen Stills i Mike Bloomfield per fer del desig una realitat i mostrar la dimensió infinita d'una bona jam. Avui els bojos del Sounda' maldem per un format alliberat dels esquemes de la sala de concerts i de l'acadèmia sonora. Les super sessions que presentem són una part dels experiments propulsats per Al Kooper. Aquest teclista va contribuir a la rockerització de Bob Dylan, va subvertir el concepte estàtic i administratiu del músic de sessió i va proclamar la coexistència pacífica entre el jazz i el rock amb una banda de digne menció: Blood Sweat and Tears. Avui tenim una mostra de les Super Sessions Kooperianes. Un racó crepuscular i oblidat de la substància màgica del rock en temps d'extraperlo sonor i de mutilació galopant de les arts populars més elementals. Som així i així ho deixem enregistrat. Per sistema!

Comentaris

Anònim ha dit…
Millor el Supersession sense els afegits de vent, no ????
Jo també vaig anar a Badalona al concert de 1974 de Traffic.... I al de Frank Zappa.... Impressionant, encara els recordo avui !!!!
Florenci
icnerolf@yahoo.es

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'