Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 249




Hola Pops!
Això fa pinta d'estiu. Temps, doncs, de posar la música a la finestra, animar la gent a la celebració del disc i de la festa. Pot semblar d'altres temps, però l'estiu -en teoria- és això, en termes musicals. Potser no queda prou clar. Vivim un encapsulament de la sonoritat i una funcionalitat musical extrema. Músiques per ascensors, músiques per televisors, músiques per discoteques impossibles, músiques per amenitzar el silenci i, peti qui peti, aquest sembla ser el destí de les arts sonores o plàstiques, visuals o tàctils. Què hi farem! Stereo2 les punxa, les passa a l'antena, recomana enregistrar-les i, reiteradament, les vol fer circular al compàs de l'estiu emergent. Avui tornem a la cantonada del Soul i ho fem amb clàssics i moderns. Vosaltres mateixos. Pops!




Comentaris

indep@alsblogs ha dit…
sou uns cantabanderes
Funktiago ha dit…
agraïments per la dedicatoria d'ahir nit...sorprenents els mastersounds,l'estil funky meters de principis del 70 el calquen i el superen fins i tot a estones...un altre cosa son the meters de l'època fire on the bayou five stars total...
i què dir del Bernard Borrell aquest...es català?
Good funk everybody!
Bernat Borrell, pianista de folc,
nautural de Berga

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d&#

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat lo