Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 265

Hola Pops!

L'epifania sonora és aquell moment únic en el qual el llamp il·lumina l'estranya monotonia de repeticions i còpies d'un mateix i quasi universal ritual nadalenc. Les formes varien però tot habita en una espiral de ding-dang-dongs que omplen les cases i els carrers. Sobtadament, arriba l'epifania sonora, l'aparició i la visita dels nous sons. Els auriculars apreten les orelles del nadó i la trilogia coronada ofereix un nou element: El material anhelat que acompanyarà els habituals "or, incencs i mirra". La més preuada de les matèries, la portadora de les músiques i les remors: El vinil, negre com el carbó i el betum. El quart element! 
Benvinguda sigui la nova era del 2010 amb els discos de l'epifania i aquests vostres servidors: El trio del Sounda, Ramonet 77, Xavi Traïd i Soulbizarre Tati.
 

Comentaris

caga tió ha dit…
ara aneu a missa?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
i tant! En agrada la missa negra!
Alan Smithee ha dit…
nosaltres, per si els tions no han cremat prou aquestes festes, oferim els soterranis de la nostra cripta per compartir un apat de sang i fetge. Si us sembla bé, quan acabi la missa negra, ens trobem a la curva satànica de la Bòvila i iniciem un ritual a l'estil David Lynch per "carreteres perdudes" i "Mudholan's Drive's de pa-sucat-amb-oli". Em temo que el senyor "Caga Tió" es pixarà de por quan vegi el que som els Amics d'Alan Smithee en hores de feina i hemoglomina diatònica.
"Tió": Traspassa la barrera i salta a la cripta dels xucladors de pàtries. Som inquietants i tremendistes!
m'agrada aquesta nova línia pessebrista i vampirosa
el rector de Funkrodona ha dit…
el quart element. bonissim.
penyabogarde ha dit…
PER EPIFANIA LA QUE VAM ARMAR A LES CANÀRIES

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'