Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 341



Hola Pops!


La Soul Jazz Records treballa de valent en l'art de la recopilació musical i agrupa temàtiques amb dedicació i bon gust. L'amalgama del soul i del gospel no és cap ocurrència etiquetadora. Ambdos conceptes tenen origens i trajectòries compartides i així ho demostrarem a la secció negra del Soul Corner. A l'altra cara del programa farem unes pinzellades al que fou local de referència de la New Wave barcelonina, el Metro. Un espai de durada efímera que va catalitzar l'inici dels anys vuitanta en plena equació postmoderna.


Comentaris

Santifun ha dit…
Otia,la sala Metro! Una disco original, si senyor.
Concerts al primer pis,pelis porno al segon, o ballar l'In-a-gadda-da-vida sencera a la planta baixa, eren unes de les moltes i originals ofertes per l'època.
Va tindre molt èxit al principi,aqui vaig veure els Radio Futura abans de ser massa coneguts o grups anglesos sospitosos típics dels 80, com els Brilliant. Desprès van fer un gir neoromantic, amb tètriques ambientacions i nínxols a les parets i vam fugir espaordits, no fos que ens xuclessin la sang...
Àngel ha dit…
Santi: estaves al concert de Brilliant? ostres, jo també hi vaig anar, fins i tot tinc un maxi-single d'ells, formidable memòria, quins temps!
penyabogarde ha dit…
recordeu que el metro Badal va molt bé per anar al Camp Nou venint del centre de la ciutat. No sabem si aquest metro que anuncieu porta per bon camí.

I als del Gospel els hi demanem que cantin una missa negra a viva veu dedicada al senyor Mourinho i al gosset faldiller Karanka.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'