Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 370


Hola Pops!

1959. El nostre any. Ni més ni menys. Xifra màgica que va permetre l'entrada en escena dels dos estereofònics que ara presentem el Sounda' setmanal. 1959 marca el punt d'inflexió de moltes variants de la cultura popular i de l'imaginari mundial. El Rock'n'Roll esdevé cultura del poble, traspassa fronteres, metabolitza estils i ens prepara per l'esclat del soul i del pop. De tot allò en debem molt i quasi tot, inclosa la percepció del jazz com a domini màgic de les músiques de la nostra joventut posterior. Anys de fenòmens paranormals, televisors al carrer, bressols, xumets, tocadiscos i pantalles. El cinema trencava motllos, s'estenien Hitchcock, la Nouvelle Vague, les revolucions caribenyes, les guitarres elèctriques i l'esport de cantonada. El món d'ahir adobat amb l'aroma del tabac de pipa de Jacques Tati i les resistències heroiques a l'ombra negra del règim. Sense 1959 no existiria aquest programa. Avui convoquem les efemèrides i els sons d'aquell gloriós calendari. És un joc i ens agrada.

Comentaris

indep@alsblogs ha dit…
melik del món però sempre espanyolbla bla bla la mateixa tabarrilla
okiss palmera oikementeneu?
SOUNDA' ha dit…
formes dialectals del tot desconegudes...però el nostre "melik" és invencible i perdurable.

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'