Salta al contingut principal

SOUND SYSTEM 370


Hola Pops!

 1959. El nostre any. Ni més ni menys. Xifra màgica que va permetre l'entrada en escena dels dos estereofònics que ara presentem el Sounda' setmanal. 1959 marca el punt d'inflexió de moltes variants de la cultura popular i de l'imaginari mundial. El Rock'n'Roll esdevé cultura del poble, traspassa fronteres, metabolitza estils i ens prepara per l'esclat del soul i del pop. De tot allò en debem molt i quasi tot, inclosa la percepció del jazz com a domini màgic de les músiques de la nostra joventut posterior. Anys de fenòmens paranormals, televisors al carrer, bressols, xumets, tocadiscos i pantalles. El cinema trencava motllos, s'estenien Hitchcock, la Nouvelle Vague, les revolucions caribenyes, les guitarres elèctriques i l'esport de cantonada. El món d'ahir adobat amb l'aroma del tabac de pipa de Jacques Tati i les resistències heroiques a l'ombra negra del règim. Sense 1959 no existiria aquest programa. Avui convoquem les efemèrides i els sons d'aquell gloriós calendari. És un joc i ens agrada.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

indep@alsblogs ha dit…
melik del món però sempre espanyolbla bla bla la mateixa tabarrilla
okiss palmera oikementeneu?
12:55 p. m.
SOUNDA' ha dit…
formes dialectals del tot desconegudes...però el nostre "melik" és invencible i perdurable.
3:26 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d...
64 comentaris
Més informació

SOUND SYSTEM 183

Hola Pops. De nuevo, la historia se repite. Regresa el Pop. Motivos tenemos para estar de enhorabuena. Gracias al instinto revivalista, otrora mal llamado Camp, hoy nos compinchamos para urdir una trama de sonido imponente. Nuestro Pop, nuestro baul de recuerdos espeluznantes, se abre de par en par dirigido directamente a vuestros oidos. Tenemos oidos, oidos pop. No nos dejaremos llevar por la nostalgia. Estereofónicamente hablando, damos un paso adelante. Los tocadiscos estereofónicos, como el hombre, proceden del Mono. No es un chiste fácil. Podeis reir esta gracia ingeniosa y aparentemente vulgar ¡venga! En un lugar del tocadiscos, de cuyo nombre nos acordamos perfectamente (el brazo) residía el zafiro puntiagudo que reinterpretaba las pautas del microsurco. Hágase, pues, este milagro, de los peces panes, de los acetatos sonido. La quintaesencia del pop español subyace en este producto radiofónico que presentamos envuelto en celofana violeta. Nuestro Sistema Sonoro del martes ac...
10 comentaris
Més informació

SOUND SYSTEM Extra!

Hola Pulpos ! Un proyecto boyante como Sound System no podría entenderse en su totalidad sin traer a colación una parte del patrimonio de la cultura musical más cercana. El programa de hoy viene a cubrir esta ausencia. Hoy pinchamos música cercana, intimista y gozosa. Para deleite de un público acostumbrado a una amplia gama de estilos. Nos apetece mostrar una selección que intenta resumir el espíritu de una época. Hablamos de la gran época de la música popular española. Las décadas de los 60, 70, 80 y 9o nos ofrecieron distintos capítulos de una historia cultural a menudo dominada por lo anglosajón. Hoy, sin acritud, desmenuzamos el catálogo de tres mascarones de proa: Julio Iglesias -genuino crooner de masas y ídolo intergeneracional-, José Luís Perales -digno representante del intimismo y la sencillez- y, por dejar clara la pertenencia a un amplio mundo hispanoamericano, Luís Aguilé -trobador inclasificable, cantante del exilio y la melancolía-. Esto es lo que el tiempo del progr...
22 comentaris
Més informació