Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 685

 


Hola Pops! 
Avui la fem grossa. Sabem del caràcter introspectiu i lacònic de l'amic Bob Dylan. Sabem, també, de les mil variacions que ha generat la seva obra. Sabem, i ho sabem molt, que Dylan s'ho mira de reüll i que, amb seguretat demostrada, el veterà cantautor clava les seves orelles al transistor i ens escolta tots els dimarts del món. El que no sap l'artista de Minnesota és que el Sounda' de la setmana el deixarà retratat de cap a peus. Per tirar de reinvencions us oferim les visions de l'obra dylaniana perpetrades a base de tecles i veus, fruit de la saludable inventiva reinventadora del gran Ben Sidran. Ara ens toca remoure les fulles més altes de l'arbre del Rock i espilogar-les arran de terra cercant el segell de Ben Sidran. Us presentem un especial Dylan Different. Programem l'àlbum conceptual de Ben Sidran dedicat a Bob Dylan. Una nova volta de cargol a la molt inesgotable font del llegat dylanià. La font del manantial Dylan ens aporta aigua fresca degudament mesclada amb el sidral més enllimonat i selecte. Bodega Rosendo, tenim bon sidral!
Bob i Ben s'agermanen en un aplec d'aigua i sidral fet a la justa  mesura de l'audiència soundèmica. Prepareu la fitxa rodona, premeu el selector i activeu el Sounda'Juke-Box. Els virus no entenen d'ones hertzianes. Hi som, ho fem i ho gaudim. Gargamelles ensidraladades a tot vent: Això és la sonoritat per sistema i ho fem d'acord amb les normes universals de la salut musical del planeta.
Grrrrrrrrrrrrrrrr… bombolletes a la gola, veus ronques a les cordes vocals, tecles afinades i moltes ganes de marcar noves immensitats i ritmes de nou amor. Apa "¡Qué bien todos unidos!" Glups i a la gàbia!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d'