Passa al contingut principal

SOUND SYSTEM 684


 

Hola Pops!
George Duke era un jove pianista de la sèrie B del Jazz dels anys setanta. El seu nom va fer un salt de crossover de la mà de Frank Zappa. El californià va fitxar Duke per a les seves Mothers of Invention i la música de Zappa va comptar amb el teclista en tres discos d'alt nivell, entre ells el superlatiu Apostrophe. Ambdós genis van realitzar un gira descomunal al llarg del planeta i aquesta va fer parada i fonda a Badalona, just a tocar de la nostra vila. Amb aquestes credencials al darrere, el pianista va facturar uns LPs en la línia elèctrica del Jazz Rock hegemònic del moment i es va situar en la senda dels Corea, Hancock i Zawinul impulsant la nova escena emergent. Coincidint en el temps amb l'aparició dels discos gloriosos de Wayne Shorter amb Milton Nascimento i l'esclat del Funk brasileny (El serial d'O Globo, el famós Dancing Days, era només la caricatura entranyable i enxicletada de l'assumpte) va arribar un George Duke pletòric, festiu, alegre, hedonista i dotat d'una mirada oberta al món. Com tanta gent d'aquells dies, la presència brasilenya va determinar l'evolució de molts artistes del Jazz-Rock mundial i així, amb el cas George Duke, ens varem regalar estones de joia sonora a base de fer rodar el disc de capçalera del nostre teclista del dia. Brazilian Love Affair és tot un catàleg de tropicalisme mesclat amb les variacions del Jazz, del Rock i del Funk. Una obra que data de 1979 i que passada la quarantena d'anys de trajecte, esdevé un clàssic entre els clàssics del gènere. Defugint conceptes com World Music, l'afer Duke -com el cas Weather Report- integraria una de les prestatgeries inclassificables del gran magatzem de la música enregistrada, material i espiritual que hores d'ara més volem preservar. I és que la gent del Sounda' també tenim un afer amorós amb Brasil, la seva música i el record d'una estada brasilenya a la nostra vila de part del Trio Mocotó, en el marc d'un Brasil 08330 de record imborrable. Amics i amigues del programa: Passem el control sanitari i entrem a l'avió. Elevem els nostres cors cap a una nova edició del Sounda' propulsada des del Vol 577 a Rio.

Buuuuuuuuuummmmmmmmmm!!! Zummmmmmmmm!!!
El comandant Jordi Duc I Saragata saluda el passatge en nom de la tripulació, els cinturons ben lligats, ja sabeu les normes del vol i ara només ens falta dir que gaudiu d'una bona volada. Popsssss!!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SUMMER OF LOVE 1967-2007, QUARANTA ANYS DE PSICODEL·LIA

1967. Any referencial en termes de música popular. L'any 1967 és l'any de l'estiu de l'amor. Quaranta anys han transcorregut del hippisme. La fenomenologia del 67 transcendeix el vessant de l'estererotip multicolor i ens provoca un frenètic impuls revisitador. La Costa Oest californiana festejava un moment singular, un context internacional de revolta i creació en espiral. El 67 era una explosió estètica, social, generacional i cultural. El 67 era, també, un símptoma de la fallida d'un model conservador, belicista i autoritari. L'escletxa del 67 (com la del 68) fou una globalitzada resposta "avant-la-lettre" al discurs de l'establishment. El 67, com el 68, també fou abortat des de dins i des de fora. Les dates senyalades apuntaven el cel i, contemporàniament, l'abisme creixia sota terra. De tot allò en farem un document sonor en els propers Sound System. La música de Califòrnia (Grateful Dead, Jefferson Airplane, Doors, Mobby Grape) i d&#

PREMIÀ, RETROSPECTIVA SONORA

Les geografies del Premià Sonor. Aquest podria ser el títol d'un treball d'investigació sobre la petjada del disc i la sonoritat musical a escala local. Sovint ho penso. Sovint ho parlem entre els dos membres de Stereo2. Una primera pinzellada podria anar dirigida als territoris impossibles de l'arqueologia musical moderna de Premià. Temps de Boîtes & Discothéques (mots francesos que van fer fortuna i que encara circulen en el sistema anglosaxó). Una primera ullada ens portarà a considerar els territoris sonors premianencs dels anys 70. Els anys 70 com a contrucció temporal avaluable en el record. La constel·lació discotequera de Premià de Mar consistia en nombrosos clubs i curiosos establiments on es podien adquirir vinils de manera excitant i amb compta-gotes. Clubs: Bellamar, el rei dels salons de ball del Baix Maresme, reconvertit en diverses versions en Night Club (una altra afortunada denominació) o "disco". Un lloc que acollia la primera diversitat lo